La Universitat d’Oxford ha decidit posar fi al debat etern sobre quines són les carreres més difícils, amb un rànquing que no només genera polèmica, sinó que també ofereix una visió reveladora sobre els nivells d’estrès i exigència acadèmica que afronten els estudiants i professionals de diferents disciplines.
S'ha publicat un rànquing amb les 50 carreres més estressants, tenint en compte no només la càrrega acadèmica, sinó també la responsabilitat professional, la pressió emocional i les condicions laborals futures.
Encapçalant la llista, com no podia ser d’altra manera, trobem Medicina. Oxford justifica aquest primer lloc per la intensitat del pla d’estudis, les pràctiques en hospitals, la responsabilitat vital i el ritme vertiginós d’avenços científics. Els qui trien aquesta professió carreguen amb un estrès constant, però també amb un compromís profund amb la societat.
Les enginyeries –mecànica, elèctrica, civil, química i biomèdica– també ocupen posicions destacades. L’error no és una opció en aquestes disciplines. A la complexitat tècnica i la precisió absoluta, s’hi suma una alta exigència creativa i resolutiva.
Les ciències pures com física, matemàtiques i química tampoc es queden enrere. Es tracta de camps que demanden una capacitat analítica extrema i una forta resistència mental, sovint amb problemes tan abstractes com frustrants.
Tot i no aparèixer habitualment en els primers llocs del debat, Arquitectura i Dret s’han colat en el top 15. Els futurs arquitectes han de conjugar funcionalitat, estètica i seguretat estructural. I els juristes, memoritzar lleis i entrenar una capacitat argumentativa constant, en un entorn legal canviant i altament competitiu.
Oxford també assenyala l’impacte de les noves tecnologies, situant carreres com ciència de dades, intel·ligència artificial i ciències de la computació en posicions capdavanteres. Aquests camps, fonamentals en el món digital actual, requereixen una actualització constant, pensament innovador i una gran responsabilitat ètica, especialment en àmbits com el tractament de dades o la presa de decisions automatitzada.
Tot i que els primers llocs estan ocupats per carreres "tradicionalment difícils", Oxford matisa que totes les professions poden generar estrès de formes diferents. Per exemple, el periodisme o les carreres artístiques, malgrat estar a la part baixa del rànquing, s’enfronten a pressions creatives, terminis ajustats, alta competitivitat i, en alguns casos, riscos físics.
El rànquing també convida a reflexionar sobre el factor humà en l’experiència de l’estrès. L’entorn personal, les estratègies de gestió emocional i les condicions de vida poden fer que dues persones visquin la mateixa carrera de forma completament diferent.
.jpg)
