Amb l’estiu en ple auge, les xarxes socials s’omplen d’imatges de cales paradisíaques, begudes refrescants i somriures relaxats. Però per què compartim aquestes escenes? I com ens afecta veure’n tantes? La psicologia ho té força estudiat: el que publiquem —i el que consumim— a les xarxes diu molt sobre com ens sentim i com volem ser percebuts.
Segons diverses investigacions, gran part de la població —sobretot els més joves— comparteix sovint moments d’oci com escapades i viatges. Però no es tracta només de mostrar un lloc bonic: sovint estem projectant una imatge desitjada de nosaltres mateixos. Penjar una fotografia relaxats a la platja o gaudint d’un concert pot ser una manera de dir “així vull que em vegis”.
El sociòleg Michel Maffesoli parla de la necessitat de sentir-se part d’un col·lectiu a través d’experiències compartides. Les publicacions estiuenques, doncs, no només volen mostrar benestar personal, sinó també connectar emocionalment amb els altres, formant part d’un corrent comú: el d’"estar vivint intensament".
No tothom penja contingut. Moltes persones opten per observar sense participar. Però segons estudis recents, aquest ús passiu pot estar vinculat a sentiments de tristesa, solitud o ansietat. Passar molta estona comparant-se amb les vides aparentment perfectes dels altres pot provocar malestar i desconnexió amb la pròpia realitat.
És el que alguns experts anomenen la paradoxa de les xarxes: eines dissenyades per unir-nos emocionalment, però que poden acabar generant sensacions d’aïllament si no s’utilitzen amb una mirada crítica. El que fem —i deixem de fer— a les xarxes reflecteix molt més del que sembla. Si publiquem sovint, pot ser per sentir-nos part d’un col·lectiu o per reafirmar la nostra autoestima. Si només mirem, podem caure en comparacions que no ens afavoreixen. En qualsevol cas, la clau és prendre consciència del perquè.
.jpg)
