per Adolescents.cat, el 31 d'agost de 2025 a les 08:41
Cada setmana rebem vàries consultes anònimes d'adolescents com tu que tenen problemes de tot tipus: amor, amistats, dificultats personals, estudis, sexualitat, conductes alimentàries...
Com ja sabràs si ets lector/a habitual, a El Consultori, un equip de psicòlogues i sexòlogues expertes resolen dia a dia les vostres preocupacions de manera totalment anònima. Aquí et deixem una de les consultes d'aquesta setmana.
Consulta anònima, noia 14 anys: "M'agraden dos amics"
Ara mateix em trobo en una situació emocional que em sobrepassa. Sento coses per dues persones diferents: “Sol” i “Tempesta”, però sé que cap dels dos em veu com jo els veig. Per ells, només soc una amiga. I això em fa sentir encara més confosa, perquè dins meu tot és molt intens. “Sol” és algú amb qui parlo sovint, sobretot per missatges. És estable, dolç, atent. La nostra connexió és més emocional, més íntima. Em fa sentir segura, escoltada, i m’agrada imaginar com seria estar junts. Però ell no sap realment tot el que sento, i em fa por trencar aquesta amistat tan bonica si ho dic tot tal com ho sento. “Tempesta”, en canvi, és algú que només veig en ocasions especials. És el nebot de la millor amiga del meu pare, i quan coincidim a casa d’ella, és com si el món es parés. Té una manera de ser que em descol·loca: tranquil, però amb una presència que em remou per dins. Amb ell no hi ha missatges ni trucades; només el moment real, el cara a cara, que em sacseja l’ànima. El que em costa acceptar és que tots dos probablement només em veuen com una amiga. I mentre jo sento aquest caos dins meu, ells continuen com si res. Per això em sento atrapada entre dues emocions: la calma que em dóna “Sol” i la força inesperada de “Tempesta”. I alhora, em sento invisible en la mirada d’ells dos. Sé que no és fàcil viure això, i que potser és només una etapa. Però necessito entendre’m, no culpar-me per sentir tant, i aprendre a posar límits al meu propi cor quan la realitat no acompanya.
Resposta de la psicòloga del Consultori:
Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns.
Quina història més interessant!
Aquestes experiències són molt riques i pots treure’n molt autoconeixement.
Fes una llista del que t’aporta un i el que t’aporta l’altre.
Dius que tu no els hi agrades, però, els hi has preguntat?
Potser sents aquesta connexió tant forta perquè tu també els hi agrades.
El meu consell no és que paris de sentir, el meu consell és que continuïs parlant amb ells i confiant amb la vida, el temps anirà posant les coses al seu lloc.
Pot ser que sigui més fàcil dir-li que t’agrada a “el sol”, ja que parleu molt. Pots dir-li amb indirectes o simplement acostar-te encara més de manera emocional i tot anirà venint sol.
Al que li diem “tempesta” pot ser que costi més de dir-li que t’agrada, ja que no parleu tant i és un sentiment més visceral, més d’atracció física o rara, i el procés pot ser diferent.
Si, et poden agradar dos persones, i de maneres molt diferents. El patiment entenc que és perquè penses que tu a ells no els hi agrades, però, i si penses que hi ha probabilitats de que els hi agradis?
Espero haver-te ajudat.
Estrella Dorca, psicòloga especialitzada en adolescència
Si tens qualsevol por, dubte o problema ens pots escriure anònimament a través d'aquest formulari especificant si la consulta és de Psicologia general, sexualitat o alimentació i imatge personal:
Fes la teva consulta
Si t'has registrat a Adolescents.cat, fes clic a Accedeix per poder respondre i editar la consulta. En cas contrari, pots enviar-la igualment, però un cop publicada no es podrà editar.
Fes la teva consulta
