La sèrie de Prime Video El verano en que me enamoré s’ha convertit en una de les històries preferides de molts adolescents i joves. I a les xarxes socials no es parla d’una altra cosa: ets team Conrad o team Jeremiah?
Més enllà del “salseo” i de la febre romàntica, aquest debat ens pot ajudar a pensar en quin tipus de relacions volem viure i què vol dir estar en una relació sana.
Conrad: intensitat i confusió
Des del principi de la sèrie, en Conrad es mostra com una persona amb un món emocional complex i desregulat. Li costa expressar-se, transmet inseguretat a la Belly i, de vegades, genera una dinàmica de dependència i confusió. Aquesta intensitat pot semblar atractiva, però també desgasta i fa patir.
Jeremiah: comunicació i estabilitat
En canvi, en Jeremiah és aquell amic que sempre hi és. Respectuós, comunicatiu, optimista i amb estabilitat emocional. Representa el model de relació on hi ha cura, diàleg i suport. El que, al cap i a la fi, totes les persones necessitem per sentir-nos bé dins d’una parella. Per tant, semblaria que s'hauria de quedar amb en Jeremiah, no? No és el més lògic?
Però… les persones canviem
Tot i això, cap personatge és perfecte. A mesura que avança la sèrie, també veiem que en Jeremiah pot ser immadur i esquivar responsabilitats com els estudis. I, en paral·lel, descobrim un Conrad més implicat, respectuós i madur. Això ens recorda que les persones evolucionem i que l’adolescència és una etapa de creixement i aprenentatges constants.
La reflexió que ens queda
Les relacions tòxiques poden tenir aquell punt d'adrenalina i addicció, però si pensem en el que realment ens fa bé, la clau és clara: amor, respecte, admiració i comunicació. Sense aquests pilars, cap relació pot ser sana ni fer-nos créixer.
I... ningú troba estrany això? De veritat?
I ja que hi som: ningú troba estrany que hi hagi tanta fascinació per trames romàntiques entre familiars? A El verano en que me enamoré passa amb Conrad i Jeremiah (germans), i també ho hem vist a Mi vida con los chicos Walter, una altra sèrie d’èxit a Netflix. Potser és moment de preguntar-nos per què es repeteix aquest patró i si realment és el model d’amor que volem normalitzar.
