.jpg)
.jpg)
L’OCU ha tornat a posar sobre la taula una realitat que molts joves ja coneixen de primera mà: viure sols és gairebé un luxe. Segons l’organització, una parella jove que lloga un pis a Barcelona destina fins al 51% dels seus ingressos només a pagar el lloguer.
Aquesta situació provoca que molts hagin de retallar en altres despeses bàsiques com l’alimentació, el transport o la cultura. En resum: sobreviure sí, però viure bé cada vegada és més complicat.
Segons dades de la UGT, a Catalunya llogar un pis de 60 m² amb un sol sou és pràcticament impossible. En feines com l’hostaleria o el comerç, la nòmina sencera es podria esfumar només en pagar el lloguer. I si parlem de comprar, la cosa encara s’enfila més: caldrien 49 anys d’estalvi per aconseguir-ho.
En l’última dècada, el lloguer ha pujat un 95% a Espanya. Els salaris dels joves, en canvi, només han crescut un 33%. El resultat és una bretxa que fa que emancipar-se sigui cada vegada més difícil. Si fa deu anys gairebé la meitat dels joves tenien un pis abans dels 30, avui només un 25% ho aconsegueix.
A Espanya, els joves marxen de casa quatre anys més tard que la mitjana europea. Molts no poden pagar un pis sols i opten per compartir, viure en habitacions... o quedar-se a casa dels pares.
La UGT demana que el cost de l’habitatge es tingui en compte quan es negocien salaris. Mentrestant, la realitat és que per viure sol a Catalunya cal un sou molt per sobre de la mitjana. I si no el tens, toca buscar alternatives: compartir pis, llogar una habitació o seguir al niu familiar.