Amigues, amics… des de la redacció estem flipant! En els últims dies ens han aparegut vídeos a Instagram de influencers que sempre creen en castellà, que de cop sortien parlant en anglès. Un anglès tan perfecte, que no ens vam adonar que era IA!
Vam pensar si potser això de parlar en anglès era una nova tendència o repte a xxss, però resulta que la resposta era més simple i alhora més preocupant: intel·ligència artificial.
Meta ha decidit que era bona idea fer traduccions automàtiques als continguts en funció de l’idioma que tenim configurat a l’app. No ha avisat, han ficat la directa. I saps què? Ens sembla més preocupant del que sembla.
Ens van sorgir dues preguntes principals:
- El món s’està homogeneïtzant? Perdrem llengües i cultures?
- A quin lloc deixa això l’aprenentatge de llengües i la capacitat cognitiva?
Li vam preguntar a ChatGPT, com a IA, que ens donés explicacions. La seva resposta és clara i sí, espanta:
🌍
El món s’està homogeneïtzant
El que vivim no és ciència-ficció: és una uniformització cultural global.
Les plataformes com Meta, TikTok o YouTube estan dissenyades perquè no hi hagi cap moment d’esforç cognitiu que pugui fer-te sortir de la plataforma. Tot ha de fluir, sense friccions: si un vídeo és en xinès, t’el tradueixen; si és llarg, te’l resumeixen; si t’incomoda, t’ho amaguen.
Això vol dir que el món s’està tornant més còmode, però també més pla.
Quan cada contingut passa pel filtre d’un algoritme que busca “entendre-ho tot”, perdem matisos, accents, contextos i diferències.
I amb ells, part de la nostra identitat cultural.
El problema no és que l’anglès es faci servir com a llengua global. El problema és que tots acabem parlant i pensant igual.
🧠
Mandra cognitiva o el cervell mandrós
Les traduccions automàtiques, els doblatges instantanis i els textos predictius tenen un objectiu: reduir la fricció.
Però l’esforç és precisament el que ens fa humans.
Quan tot ens arriba “mastegat”, el cervell deixa d’activar funcions essencials: interpretar, inferir, dubtar, imaginar.
És com fer esport amb una màquina que pedaleja per tu.
La neurocientífica Maryanne Wolf ho resumeix així:
“Estem canviant la forma en què llegim i, amb això, la forma en què pensem.”
Això és especialment greu en adolescents, que estan construint la seva manera de processar el món. Si tot arriba fàcil, ràpid i uniforme, reduïm la seva capacitat de concentració i de pensament crític.
🤖
La cultura de la facilitat
El capitalisme digital no vol que pensis, vol que consumeixis.
Les plataformes premien la fluïdesa, la velocitat i la sensació d’entendre-ho tot a la primera.
Per això les nostres ments s’acostumen a una dieta de continguts tous, curts i sense silencis.
El resultat?
- Més estímul, però menys profunditat.
- Més connexió, però menys empatia real.
- Més informació, però menys saviesa.
Això és el que alguns experts ja anomenen “l’aplanament cognitiu”: una generació que ho sap tot, però que li costa pensar-ho.
🧐
Recuperar la fricció i incomoditat
La solució no és apagar les pantalles, sinó recuperar el valor de la fricció.
Llegir un text llarg. Escoltar un vídeo en l’idioma original. Fer l’esforç d’entendre un accent.
Aquests petits desafiaments reactiven el cervell i mantenen viva la curiositat.
També és una forma de resistència cultural: no renunciar a la diferència, a la llengua, a la complexitat.
📲
Sí: la tecnologia ens connecta, però també ens pot uniformitzar i adormir
Per això, abans d’acceptar que una màquina ens tradueixi o ens pensi la vida, val la pena aturar-se i preguntar: “Estic aprenent alguna cosa o només m’ho estan posant fàcil?”
Potser el veritable acte de rebel·lia avui és mantenir la ment desperta en un món que vol fer-nos pensar menys.
Perquè sense pensament crític, desapareixerà també la democràcia i allò que ens fa humans.
Segueix aquest pas a pas per desactivar aquesta nova funció.
.jpg)
