En cada edició d’OT vivim polèmiques vàries. Aquesta no podia ser menys i ja en portem unes quantes. L’última té a veure amb la Téyou. Si no te n’has enterat o vols que et refresquem la memòria, t’ho expliquem breument.
La jove artista de Santander va expressar molt clarament des de l’inici del programa, que el seu estil és més aviat l’indie i la cançó d’autor. Tot i així, molts dels temes que se li han donat des del programa, sumat a alguns comentaris del professorat, la col·loquen en un estil diferent. Per què la volen encasellar en l’estil R&B?
Se l’està encasellant només pel seu aspecte? Tot apunta que sí.
La influencer Lihem Giménez, a la que la Téyou menciona també dins l’acadèmia, ho explica molt bé:
És racisme?
Sí, amb matisos. És veritat que per més que diguem que no, en general tothom té racisme interioritzat. Una cosa és que ens treballem per superar-lo i combatre’l, però en ocasions el tenim tan integrat que ni ens n’adonem. I això segurament és el que els ha passat als professors/es de l’acadèmia d’OT. No amb mala fe, però sí amb poca consciència sobre com es pot sentir la Téyou. Un altre exemple és quan en Guille diu la paraula "nigga" i calla de cop a l'aparèixer la Téyou.
Lihem Giménez també ho explica.
“Tinc la sensació que heu subestimat OT”
Aquesta frase de la Noemí Galera creiem que explica el trasfons de la situació. Quan la Téyou es “rebel·la” al professorat dient que a vegades l’exigència és massa elevada o que els costa gestionar la situació, la directora d’OT li deixa clar que han de ser conscients d’on són i que hi ha un jurat que cada setmana ha de nominar a 4 persones: “sinó, te’n vas a un altre tipus de programa o et busques la vida fora de la televisió”.
OT és màrqueting?
A molts espectadors els sorprèn, però OT no és només música i talent: també és producte. Encara que és un format meravellós on els concursants a part de la fama poden aprendre moltíssim, OT és un programa televisiu que ha de respondre a unes mètriques i que s’ha d’assegurar que els participants puguin tenir èxit dins la indústria musical. I és que sense l’èxit dels concursants, tampoc pot tenir èxit el programa. Per tant, evidentment hi ha moments en què es miren als participants com un “producte” per a la indústria. Ja que, a més, no oblidem que és una indústria molt complicada, on és dificilíssim fer-se un lloc. Per tant, quan en Manu Guix, la Noemí Galera i companyia seleccionen els concursants als càstings, estan seleccionant un perfil artístic. Ens agradi més o menys, té tota la lògica del món.
I la Téyou, molt probablement per prejudicis, van pensar que podia omplir un espai concret en una indústria complicada i massificada.
Per tant, res és blanc o negre, en cada dramOT hi ha matisos.
Però sempre està bé que prenem consciència dels prejudicis que tenim sobre les persones pel seu aspecte.
.jpg)
