T’ha passat alguna d’aquestes coses?
No són normals. És violència.
per , el 25 de novembre de 2025 a les 12:00
Quan parlem de violència, moltes persones pensen només en cops, crits o agressions molt evidents.
Però la veritat és que la violència és com un iceberg:
El que veiem és només una part molt petita.
La part que fa més mal és la que s’amaga sota l’aigua.
👉 La violència masclista no comença amb un cop. Comença molt abans.
👉 I moltes d’aquestes formes invisibles passen en relacions adolescents sense que ens n’adonem.
La punta de l’iceberg: la violència visible
Agressions físiques, crits, insults greus, amenaces.
Això és violència, i és la part més evident.
Però és només la conseqüència final d’un munt de comportaments que s’han anat normalitzant prèviament.
La part submergida: la violència invisible
Aquesta és la part que costa veure i que més s’acaba normalitzant.
La que desgasta l’autoestima a poc a poc.
La que fa que cada cop tinguis menys veu, menys espai, menys llibertat.
Aquí tens exemples clars i reals de violència invisible en l’adolescència:
Que no se t’escolti és violència.
Ignorar-te o no donar importància al que sents et fa petit/a.
Que invalidin les teves emocions és violència.
Que et diguin “exageres”, “ets massa sensible” o “ara no toca” de manera constant, no és normal.
Fer comentaris del teu cos és violència.
Frases sobre el teu pes, el teu físic, el teu vestuari o si “vas massa provocativa” no són humor. Fan mal i punt.
Que et toquin sense consentiment és violència.
Ni bromes, ni empentes, ni tocs “sense mala intenció”. El teu cos és teu.
Que la teva opinió no compti és violència.
Prenen decisions sense tu? Et fan creure que el que penses no té valor? Això també és control.
Controlar-te o revisar-te el mòbil és violència.
Mirar-te les xarxes, exigir contrasenyes o dir-te amb qui pots parlar NO és amor. És control.
Fer-te sentir culpable per posar límits és violència.
Si quan dius “això no m’agrada” et responen amb xantatge emocional, el problema no és teu.
Que et valorin menys per ser noia és violència.
Als esports, a classe, als grups d’amics, a les xarxes: si et fan sentir inferior per ser dona, és violència masclista.
La publicitat sexista també és violència.
Missatges que et fan sentir menys, que sexualitzen el teu cos o et redueixen a una imatge creen pressió i desigualtat.
Per què és tan important veure la part invisible?
Perquè és aquí on tot comença.
La violència invisible és el terreny on creix la visible.
Si la veiem a temps, si la parem des del principi, trenquem el cicle.
Entendre-la és el primer pas per posar límits, protegir-te i ajudar també les teves amigues i amics.
Si t’hi has sentit identificada… no exageres
El que sents és important.
El que et passa és real.
I no ho has d’aguantar sola.
Si dubtes de si és violència el que et passa, escriu-nos a El Consultori:
Fes la teva consulta
Si t'has registrat a Adolescents.cat, fes clic a Accedeix per poder respondre i editar la consulta. En cas contrari, pots enviar-la igualment, però un cop publicada no es podrà editar.
.jpg)
