Quins concursants d’OT s’esperaven ser finalistes realment? Analitzem les seves cares

Sabies que les paraules representen només un 7% del significat d’un missatge?

7 % → el que dius (les paraules)

38 % → com ho dius (to de veu, ritme, intensitat, emoció)
55 % → el que es veu (gestos, expressió facial, postura, context visual)

Quan tenim coneixements i consciència sobre la comunicació no verbal, podem saber i interpretar moltes coses que passen al nostre voltant. Només amb el to de veu, la gesticulació, les expressions facials…

I nosaltres veient la part de puntuacions de la Gala 11 d’OT vam tenir claríssim què s’esperaven ells i elles encara que no ho hagin verbalitzat mai.

Cristina

La Cristina va ser l’exemple més evident. Que va ser finalista indiscutible? Sí. Que s’esperava ser la més ben puntuada? També. Cada cop que sentia “8” o “8,5”, somreia però era molt, molt forçat. Com sabem que era forçat? Els seus ulls no somreien. Tenia la mirada apagada i el cos tens. Alhora, quan sentia que l’Olivia obtenia millors puntuacions, inevitablement se sentia incòmode. Segurament no per enveja ni perquè no se n’alegrés, sinó per les seves expectatives.
Alhora, quan sempre has sigut la millor en molts àmbits, com li passa a ella, qualsevol posició que no sigui la primera, es viu com un fracàs. A tope Cristina, ets increïbe!!!

Olivia

Aiiii l’Olivia! Tot el contrari que la Cristina. Com que va començar el concurs sense tanta expectativa i l’evolució ha sigut progressiva, no s’esperava ser la més ben puntuada. Però creiem que justament aquesta evolució tan bestial és la que posa en valor el jurat (a part del talent indiscutible que té).
Fixa’t en els seus ulls: els obria, estaven brillants, il·lusionats. La barbeta amunt i les mans a la boca tot sovint expressant sorpresa.

Claudia

Ens encanta l’exemple de la Claudia haha ens ve riure només veure-li la cara. És una altra forma d’expressar sorpresa. Ella sí que per res del món s’esperava estar entre les 3 millors puntuades, per això les seves cares eren directament de xoc. No es creia el que estava escoltant perquè ja havia donat per fet que no estaria al podi. Quan escoltava al jurat tenia la boca tancada i els ulls oberts com dos plats. Quan semblava que començava a encaixar-ho li venia el riure d’incredulitat.

Guille Toledano

Aii l’equip dels nois… les seves cares van ser un quadre, literalment. En Guille potser va ser el més discret, intentava estar neutral i no sabia massa com havia de reaccionar. Per la seva expressió facial, totalment controlada i poc expressiva, vam interpretar que li passava allò de saber que no ets el millor, però tenir igualment l’esperança de ser-ho. I sort de la seva esperança perquè al final el professorat el va fer 4t finalista. I llavors ja sí que es va deixar anar i va recuperar l’alegria.



Guillo

Què fa en Guillo al final de la cua? Tu ho entens? Nosaltres tampoc. És un artistàs, però creiem que li passa com a la Téyou, que van entrar tan treballats que no hi ha hagut una evolució tan evident. Analitzant la seva comunicació no verbal, vam veure que estava trist i cansat. Tenia els ulls plorosos tota l’estona, però estava disposat a escoltar el que toqués. El seu cos estava relaxat, amb els braços cap a darrere. Simplement no està passant un bon moment al programa i després de tantes nominacions creiem que està massa remogut emocionalment. Ànims Guillo, ens encantes!

Tinho

Un altre quadreee. Tanquem el cercle. Igual que la Cristina, en Tinho s’havia fet la seva fantasia de ser un dels millors. No s’esperava per res del món tenia les puntuacions més baixes. I l’entenem perquè és veritat que té molt bona veu, que s’ho ha currat moltíssim i que ha evolucionat, però hi ha molt nivell. Pobret va quedar ben desencaixat i la cara parla per si sola.

Et vas fixar en aquests detalls? Si no és així, et convidem a posar-hi atenció ;)