per Adolescents.cat, el 2 de gener de 2026 a les 08:29
Cada setmana rebem vàries consultes anònimes d'adolescents com tu que tenen problemes de tot tipus: amor, amistats, dificultats personals, estudis, sexualitat, conductes alimentàries...
Com ja sabràs si ets lector/a habitual, a El Consultori, un equip de psicòlogues i sexòlogues expertes resolen dia a dia les vostres preocupacions de manera totalment anònima. Aquí et deixem una de les consultes d'aquesta setmana.
Consulta anònima, noia de 13 anys: "No paro de menjar"
Hola, primer de tot us volia donar les gràcies per la feina que feu i per ajudar a tanta gent que ho necessita :), però tinc un problema i necessito ajuda. Des de petita m'he considerat una persona gorda, i abans no m'importava. Però ara quan miro a les meves amigues estàn totes perfectes i jo no, soc la amiga lletxa i gorda. A educació física per fer grups m'escullen d'última, i es riuen de mi. Medeixo 1,59 i peso 67kg, només tinc 13 anys i segons chatgpt soc una persona obesa. Tinc una obsessió amb el menjar, no sé com evitar-ho i fins i tot els meus pares em diuen que he de baixar de pes, em fan sentir molt malament, tot i q sé q no és la seva intenció fer-me mal. Necessito baixar de pes ja, com ho faig?
Resposta de la psicòloga del Consultori:
Hola bonica,
Primer de tot, gràcies per confiar i explicar una cosa tan íntima i difícil, i moltes gràcies per les paraules tan maques que ens has dedicat.
El que estàs vivint pesa molt, i no ho has d’afrontar tota sola. Vull dir-te una cosa important abans de continuar: el que t’està fent patir no és el teu cos, sinó la mirada tan dura que tu (i algunes persones del teu entorn) esteu posant sobre ell. Un cos de 13 anys està en ple creixement i canviarà moltíssim. Però el dolor que sents ara és real, i mereix ser escoltat.
Sobre el teu pes i la teva alçada: amb 1,59 m i 67 kg NO ets una persona obesa. A la teva edat el cos s’està transformant molt ràpid, i és completament normal que el pes pugi. Comparar-te amb amigues que estan en un altre punt del desenvolupament no és just per a tu. I una cosa essencial: cap eina d’internet pot determinar la teva salut real. Això només ho pot valorar un o una professional real, i sempre tenint en compte que ets menor i estàs en ple creixement. Els números NO expliquen la teva història.
Que a educació física et triïn l’última o que algú es rigui del teu cos no parla de tu, sinó de la immaduresa d’aquestes persones. Però és normal que aquests comentaris et facin mal i te’ls arribis a creure. No vol dir que el que diguin sigui cert, vol dir que estàs massa sola aguantant un pes que no et correspon.
També expliques que tens una obsessió amb el menjar. Quan una persona se sent jutjada pel seu cos, quan rep burles o comentaris familiars, és habitual començar a pensar constantment en el menjar, sentir culpa després de menjar o notar que la gana s’intensifica. Això no és un problema “teu”, és una conseqüència directa de l’estrès i de la pressió que estàs rebent.
Sobre els teus pares: encara que no et vulguin fer mal, els comentaris sobre el pes d’un fill o filla poden ser molt dolorosos. Normalment ho fan perquè tenen por o no saben com ajudar, però això no vol dir que sigui la manera correcta. Podries intentar parlar amb ells de com t’afecten i et fan sentir i intentar fer-los comprendre que el pes no és l’únic determinant de salut.
La pregunta que fas és "Necessito baixar de pes, com ho faig?". I et responc amb honestedat professional: amb 13 anys, el més important NO és baixar de pes, sinó cuidar la teva relació amb el menjar i amb tu mateixa. Quan la relació amb el menjar i amb el cos millora, el cos es regula sol, l’obsessió baixa i pots cuidar-te des d’un lloc sa i no des del rebuig. Buscar una pèrdua de pes ràpida no és segur ni necessari.
Això és el que sí pots fer i realment ajuda:
Parlar amb un adult de confiança: una tutora, una psicòloga de l’institut o un familiar que t’escolti sense jutjar-te. Els pots ensenyar aquest missatge.
Moure’t d’una manera que et faci sentir bé: dansa, caminar amb música, patins, natació… El que t’agradi i et faci sentir bé, no pas avergonyida o amb la intenció de cremar calories.
Menjar de forma regular: fer tres àpats principals i dues petites preses ajuda molt a reduir la sensació d’obsessió i estabilitza la gana. El cos necessita energia per créixer.
Parlar-te amb la mateixa tendresa amb què tractaries una amiga: no diries mai “ets lletja” o “ets gorda” a una amiga que estimes. Doncs tu tampoc t’ho mereixes.
Una última cosa molt important: no ets “l’amiga lletja”, no ets “la gorda”, no ets cap etiqueta. Ets una noia de 13 anys que està patint i que necessita suport, no judicis. El que estàs vivint té solució, i mereixes acompanyament, no dietes ni pressió.
I recorda que no estàs sola. El fet d’haver escrit aquest missatge ja mostra una part de tu que vol cuidar-se i demanar ajuda. Si aquestes sensacions són molt intenses o freqüents, parlar-ne amb algú de confiança o amb un professional pot ser un gran pas. I si vols que t’acompanyem més de prop, pots contactar amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), on t’escoltarem i t’orientarem amb calidesa i professionalitat. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al 93 454 91 09.
Maria Font i Paula Pérez, psicòlogues especialitzades en autoimatge i TCA.
Si tens qualsevol por, dubte o problema ens pots escriure anònimament a través d'aquest formulari especificant si la consulta és de Psicologia general, sexualitat o alimentació i imatge personal:
Fes la teva consulta
Si t'has registrat a Adolescents.cat, fes clic a Accedeix per poder respondre i editar la consulta. En cas contrari, pots enviar-la igualment, però un cop publicada no es podrà editar.
Fes la teva consulta
