Feia dies que anaven recollint, tirant papers, baixant bosses de roba a la bugaderia… Tot el pis feia olor de final de curs. I ara, per fi, era l’última nit.
La Gal·la anava amunt i avall amb uns pantalons curts vells i una samarreta de tirants, amb els cabells recollits de qualsevol manera. L’Ander era al menjador, amb els peus al sofà i una cervesa ja mig calenta a la mà.
—No saps com t’agraeixo que hagis netejat la cuina —va dir ella mentre es deixava caure al seu costat—. Tindràs el cel guanyat.
—Ho he fet per orgull. No volia que el pis semblés una cort quan marxéssim.
—Doncs enhorabona, ara sembla un Airbnb dels baratos.
Riuen. Portaven gairebé nou mesos convivint. No eren amics íntims, ni molt menys. Però s’havien anat entenent. Al principi tot eren normes de convivència penjades a la nevera i discussions per qui deixava els plats bruts. Però amb el temps, la convivència havia començat a canviar.
Petits gestos. Detalls. La mirada de l’Ander quan la Gal·la sortia de la dutxa amb la pell encara humida. Els peus descalços d’ella quan entrava a la seva habitació sense trucar. El “bona nit” que es deien amb veu baixa si coincidia que se n’anaven a dormir a la mateixa hora.
Hi havia una mena d’electricitat suspesa entre ells. Sempre. Però no havia passat mai res.
Aquella nit, però, tot es notava més intens.
—Vols una coca-cola? —va preguntar ell, incorporant-se.
—Només si te la prens amb mi a la terrassa —va respondre ella, agafant-lo pel jersei i estirant-lo una mica cap a ella.
—Què passa? Et poses nostàlgica?
—Només penso que és l’última nit. I que l’aire aquí dalt sempre em fa pensar millor.
Van sortir a la terrassa del pis, amb una manta i dues cerveses fresques. Feia aquella calor típica de finals de juny que no et deixa dormir, però que a l’aire lliure es podia suportar. Des d’allà es veia mitja ciutat, adormida. Alguna finestra amb llum, algun gos bordant a la llunyania.
—T’he de confessar una cosa —va dir ell, després d’uns minuts en silenci.
—Ai —va fer ella, somrient—. Que has estat tu qui menjava les meves restes de sushi?
—També. Però no. T’he de dir que hi ha hagut dies que... que m’ha costat molt no mirar-te.
La Gal·la el va mirar. No va fer cap gest. Només va dir:
—Pensava que era jo, la que mirava massa.
Silenci.
—És estrany, no? —va dir ella després—. Ara que marxo, ara que marxes, ara que s’acaba tot... em sembla que per fi ens estem dient les coses com són.
L’Ander va girar el cap. Va fer un petit gest amb la mà, com si volgués tocar-li els cabells, però no s’hi atrevia del tot.
—Em sap greu no haver-ho fet abans.
Ella se li va acostar, molt lentament. Amb el cor accelerat, però amb un somriure a la cara.
—Encara hi som a temps.
Ell va acostar la mà a la galta d’ella. La va acariciar molt a poc a poc. Es van mirar, tan a prop que podien sentir-se la respiració. I llavors, es van fer un petó.
Primer va ser un petó suau, tímid, ple de tot allò que havien callat. Però de seguida es va tornar més llarg, més profund. La Gal·la li va posar la mà darrere el clatell, prement-lo cap a ella. L’Ander li va agafar la cintura, recorrent-li la pell amb els dits.
—Vine —va dir ella, aixecant-se sense deixar de mirar-lo.
Van tornar a entrar al pis, caminant a poc a poc, enganxats, besant-se. Ella va obrir la porta de la seva habitació i el va fer entrar primer. Llavors la va tancar darrere seu.
Ell li va treure la samarreta, amb les mans una mica tremoloses, però amb ganes clares. Ella li va descordar els pantalons mentre el mirava als ulls, provocadora. Es van despullar l’un a l’altre com si tinguessin set. Es coneixien de vista, però ara volien conèixer-se de veritat.
Quan es van estirar al llit, les mans no paraven de moure’s. Els petons es van fer més intensos, més humits. Les respiracions més ràpides. El cos de l’Ander sobre el de la Gal·la, la Gal·la recorrent-li l’esquena amb les ungles, el coll amb la boca, la panxa amb els dits.
Quan ell li va baixar les calces, ella no va dir res. Només va obrir les cames i el va mirar com si li donés permís per tot.
I ell va obeir. Amb la llengua, amb els dits, amb tot el cos. Lent. Càlid. Segur. Ella li va agafar el cap, l’hi va deixar entre les cuixes i va gemegar fluixet.
Aquella nit, va ser l’última al pis, però la primera junts i segur que no seria l'última.
