Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Laura i Ona
La Laura no sabia què li passava últimament. De sobte, li costava concentrar-se a classe. Sobretot els dimecres. El dia que feien educació física a la mateixa hora que 4t. El dia que sabia que coincidiria amb ella. Amb l’Ona.
L’Ona era… diferent. No buscava cridar l’atenció, però captava totes les mirades. Segura, amb aquella manera de caminar com si tot li rellisqués. D'aquelles que sembla que tenen les coses clares. I potser per això la Laura s’hi fixava. O potser era pel somriure. O per com es recollia els cabells quan feia calor. O per com mirava la gent als ulls sense baixar la mirada.
La Laura l’havia vist mil cops pels passadissos, però mai havien parlat. Ella era de 3r, l’Ona de 4t. Una setmana qualsevol, l’univers va decidir fer una jugada nova.
Era hora del pati. Els lavabos del segon pis estaven buits. La Laura hi havia anat perquè no li venia de gust aguantar la bullícia del pati. Mentre es rentava les mans amb aigua freda, va sentir la porta obrir-se de cop.
Era ella, l’Ona.
—Merda, merda… —murmurava mentre es palpava les butxaques i rebuscava dins la motxilla com si s’hi jugués la vida.
La Laura va girar el cap, amb el cor a mil. L’Ona estava de cara al mirall, nerviosa, visiblement incòmoda.
—Tot bé? —va gosar preguntar la Laura, amb veu baixa però clara.
L’Ona va aixecar la mirada i, durant un segon, es van quedar atrapades. Mirada amb mirada. I la Laura ho va notar. Aquella electricitat estranya que només sents un cop. L’Ona va trencar el silenci:
—Tinc la regla i no porto res a sobre. I avui porto uns pantalons clars, clar que sí... —va deixar anar, resignada.
La Laura no s’ho va pensar. Va obrir la seva motxilla i va treure una compresa. Li tremolava una mica la mà.
—Jo en duc sempre una. És de les normals, però... no sé si et va bé.
L’Ona la va agafar. Els seus dits es van tocar un segon massa. Suficient perquè la Laura sentís una mena d’escalfor interna.
—Merci. En sèrio. Em salves. Com et dius?
—Laura.
—Jo sóc l’Ona.
La Laura va fer que sí amb el cap, intentant no descompondre’s. L’Ona li va fer una mitja rialla abans de tancar-se al lavabo. I la Laura es va quedar allà, sola, davant del mirall, amb les galtes roges i el cap bullint.
Quan l’Ona va sortir, havia canviat d’expressió. Més calmada. Es va aturar davant d’ella.
—No sé si és pel que acabes de fer, o perquè tens un no sé què... però m’has caigut molt bé —va dir l’Ona.
La Laura va riure, nerviosa.
—Tinc un no sé què? Això és... bo?
—És molt bo —va respondre l’Ona, sense apartar la mirada.
El silenci es va estirar un moment. L’Ona es va apropar una mica, el just perquè la Laura notés l’olor del seu cabell. Va estirar el braç i li va recollir un petit cabell que se li havia enganxat a la galta.
—Per cert... tens uns ulls molt guais.
I va marxar.
La Laura es va quedar allà, clavada, amb el cor a mil i amb les calcetes més molles que mai. Joder, no es volia masturbar al lavabo, però sabia que només arribar a casa, repetiria aquella escena mentalment mil cops i es tocaria, imaginant que la toca l'Ona.
I la Laura no podia imaginar-s'ho, però aquella nit l'Ona va tenir varis orgasmes pensant en ella i en els seus ulls.
Molles les dues i pensant en tornar-se a trobar.
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
