Escollir una carrera universitària continua sent una decisió amb marge d’error. Cada any, milers d’estudiants descobreixen durant el primer curs que els estudis no responen a les seves expectatives o que no poden adaptar-se al ritme acadèmic. El resultat és un abandonament prematur que afecta una part rellevant del sistema universitari.

La titulació amb una taxa d’abandonament més alta és Filologia Àrab, on fins al 40% dels estudiants deixen els estudis el primer any. També presenten percentatges elevats Filologia i alguns graus de Comunicació, amb un 28% d’abandonament.

Són xifres molt per sobre de la mitjana universitària i contrasten amb carreres de forta vocació, com Matemàtiques (0,9%), Informàtica (5%) o Medicina (7%), on gairebé tots els estudiants continuen.

Els estudis amb notes d’accés més altes i major vocació inicial tendeixen a retenir més estudiants, mentre que aquells escollits com a “grau pont” o amb sortides professionals menys clares concentren més abandonaments.

Un informe del Ministeri d’Universitats (2022) identifica els principals motius d’abandonament, encapçalats per:

1. Mala orientació professional, que genera expectatives poc realistes.

   
   

2. Insatisfacció amb la carrera escollida, especialment quan no és la primera opció.

3. Dificultats d’adaptació a l’entorn universitari.

4. Problemes econòmics.

5. Baix rendiment acadèmic.

L’abandonament és cinc punts percentuals més alt entre els homes que entre les dones. Elles, en canvi, presenten menys suspensos i millors qualificacions acadèmiques, un patró que es repeteix de manera sostinguda en els estudis universitaris.