Cada setmana rebem vàries consultes anònimes d'adolescents com tu que tenen problemes de tot tipus: amor, amistats, dificultats personals, estudis, sexualitat, conductes alimentàries...
Hola! Tinc una consulta sobre sexe amb el meu nòvio. Només fa uns mesos que ho vam fer per primera vegada, i ara ho fem bastant sovint. La cosa és que jo no em corro mai en la penetració. Mai vull dir mai. Un cop vaig estar a punt, però mai arribo perquè sempre acaba ell abans. Al principi em frustrava una mica, però després ho vaig deixar estar (en part perquè em vaig rendir i en part perquè si m'estava pressionant a mi mateixa per corre'm no gaudia) i ara estic bé amb el tema. He sentit això de que a les dones els hi costa més arribar a l'orgasme amb penetració, i ja no li dono importància perquè em centro en gaudir en general, l'orgasme ha deixat de ser el meu objectiu i soc feliç així. La cosa és que el meu nòvio no ho sent igual. No és que s'enfadi amb mi ni res (quin capullo seria llavors), però si que és com que es frustra perquè se sent mig culpable i li agradaria que algun cop em corrés en la penetració. Cal dir que no és que no tingui un orgasme absolutament mai, sinó que hi arribo d'altres formes. Però alhora entenc que el meu nòvio se senti malament per això, i no sé com ajudar-lo. Com puc fer-li entendre que no és culpa seva? Com puc fer-li entendre que no passa res si no em corro? De fa poc estem intentant tenir un altre tipus de relacions com més lentes i presents, i crec que és una bona oportunitat per parlar d'això amb ell. Quina merda que l'orgasme sigui l'únic objectiu no? De veritat és lògic que se senti responsable només per ser "l'home"? I sobretot, com puc ajudar-lo a sentir-se millor en això? Gràcies!
Hola,
Gràcies a tu!
És molt interessant el procés que expliques que has viscut, perquè t’has donat espai i obertura per explorar altres formes de viure la sexualitat que a tu et funcionen, independentment del que facin o esperin els altres. Trobar allò que et fa sentir bé a tu (respectant els altres), és una direcció molt important i molt potent a seguir en tots els aspectes de la teva vida. Evidentment, això necessita temps i autoconeixement i és un procés que mai s'acaba.
Potser el més interessant ara és preguntar-te: què et genera a tu veure la teva parella frustrada o sentint-se culpable. És a dir, tu viuries aquesta situació amb tranquil·litat si no fos perquè li provoca malestar a la teva parella?
Si és així, ell també és un jove responsable del seu món emocional, i pot demanar ajuda quan se sent malament. Tu pots explicar-li amb calma tot el que has anat descobrint pel teu compte i allò que et fa sentir bé i també compartir-li com vius tu la situació, com et sents i què necessites. I ell pot fer el mateix, explicar-te com ho viu, com se sent i què necessita. Cada persona sent i necessita coses diferents, i per això és tan important parlar-ne obertament, per veure si us podeu donar mútuament allò que necessiteu.
Si ell es queixa, se sent culpable o es frustra per la situació, però no es responsabilitza de fer alguna cosa amb aquestes emocions, no és just que aquest pes recaigui sobre tu. Tu el pots acompanyar i validar el que sent, però, igual que tu demanes ajuda externa per transitar els teus processos, ell també pot buscar suport extern per treballar els seus.
Cadascú és responsable del seu benestar emocional i responsable de com aquest pot impactar en els altres (per intentar tenir en compte el màxim possible a la persona del davant, sense oblidar-se d'un mateix). És important posar les coses sobre la taula de manera sincera i assertiva, per trobar un punt mig on tots dos us sentiu tranquils i còmodes.
Gràcies per la consulta i una abraçada!
@psico_crisalbo
Cristina Albó, psicòloga especialitzada en sexualitat
Si tens qualsevol por, dubte o problema ens pots escriure anònimament a través d'aquest formulari especificant si la consulta és de Psicologia general, sexualitat o alimentació i imatge personal:
Fes la teva consulta
