Si estàs a 4t d’ESO, o hi arribaràs aviat, potser has sentit a parlar dels nous exàmens de final d’etapa. I sí, són diferents dels de fa uns anys. Però el primer que cal tenir clar —i que ha remarcat amb contundència la directora de l’Agència d’Avaluació— és això: són proves competencials, però no són proves de competències bàsiques, segons han explicat al Diari Ara.

Què vol dir exactament?

No es tracta només de memoritzar. Durant molt de temps, molts exàmens es basaven en recordar dades, repetir fórmules o aplicar mecanismes apresos gairebé de memòria. Ara el focus ha canviat. Aquestes noves proves busquen una altra cosa:

• No només saber una regla matemàtica, sinó aplicar-la en un problema real.
• No només entendre un text, sinó interpretar-lo i relacionar-lo amb altres idees.
• No només recordar conceptes científics, sinó fer-los servir per explicar fenòmens.

Tres nivells

Les proves estan dissenyades amb tres nivells de dificultat:

• Bàsic
• Mitjà
• Alt

I aquí ve un detall important: aproximadament un 20% de les preguntes són d’alta exigència cognitiva. Això vol dir que no només es busca que arribis al mínim, sinó també detectar l’excel·lència.

Abans, aquestes proves no mesuraven tant aquest nivell més alt. Ara sí.

Per a què serveixen realment?

Potser et preguntaràs: “Això afecta la meva nota? Servirà perquè comparin el meu institut amb altres?”. La resposta és: no exactament.

Aquestes proves no estan pensades per avaluar-te individualment ni per fer rànquings de centres. De fet:

• No les fan tots els alumnes ni tots els instituts.
• Són mostrals (només una part de l’alumnat).

Resultats amb més anàlisi (i menys pressa)

Els es publicaran a la tardor perquè:

• Es farà una anàlisi quantitativa (números, resultats).
• I també qualitativa (interpretació, context, significat).