Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Laia i Mateu
La Laia jugava a bàsquet des de petita. No era la típica que cridava ni feia espectacle, però quan tenia la pilota es notava. Ràpida, concentrada, amb aquella manera de moure’s que feia que semblés tot fàcil.
Aquell dissabte havien organitzat un partit amistós mixt entre instituts. El Mateu jugava a l’altre equip.
La primera vegada que es van mirar va ser a l’escalfament. Ella botava la pilota, ell feia tirs des de fora. Va entrar un triple net i ell va girar el cap just quan la Laia el mirava.
No va somriure. Només una mirada ràpida.
—Compte amb el 7 —va dir una companya de la Laia—. És bo.
—Ja ho veig —va respondre ella, sense deixar de mirar-lo un segon més.
El partit va començar fort.
Des del primer minut, la cosa va ser més intensa del que semblava que havia de ser. La Laia defensava el Mateu en algunes jugades, i ell no li ho posava fàcil.
En una jugada, ell va intentar entrar a cistella i ella el va tallar en sec. Van xocar lleugerament. Massa a prop.
—No passaràs tan fàcil —va dir ella, amb un somriure mig provocador.
—M’agrada el repte —va respondre ell, sense apartar-se.
Durant el partit, es van buscar. I ja no era només per competir.
Mirades ràpides després de cada cistella. Petits contactes que duraven una mica més del necessari. Aquella tensió que es nota.
Quan va acabar el partit, tots dos equips es van barrejar a la pista. Riures, comentaris, ampolles d’aigua volant d’un costat a l’altre...
La Laia estava asseguda a terra, amb l’esquena recolzada a la paret, bevent aigua. Encara amb el cos calent. El Mateu s’hi va acostar.
—Bona defensa —va dir, deixant-se caure al seu costat.
—Bon intent —va respondre ella.
—Sempre jugues així? —va preguntar ell.
—Així com?
—Com si t’hi anés anés la vida.
La Laia va fer un petit somriure.
—Pot ser, sí.
Ell la va mirar. Aquesta vegada més directe.
—Doncs m’agrada.
La resta de gent va començar a marxar cap als vestidors. Ells dos es van quedar una mica més. Sense pressa.
—Vens? —va dir ell, aixecant-se—. O estàs massa cansada?
—Depèn d'on vulguis anar —va dir ella, aixecant-se també—.
—A fora.
Van sortir cap a la part de darrere del pavelló, on hi havia gespa i ombra. L’aire era fresc, però el cos encara els anava ràpid pel partit.
—Encara estàs en mode competició? —va dir ell.
—No del tot.
—Llavors?
La Laia es va acostar un pas.
—Encara estàs jugant?
Ell no va respondre. Però tampoc es va apartar.
Es van quedar molt a prop. Massa.
—Si et faig un petó ara, és falta o punt? —va dir ell.
—Depèn de com el facis.
I aquesta vegada no van esperar més.
El petó va ser directe. Intens. Amb tota l’energia que encara portaven del partit. Les mans van anar ràpid a la cintura, a l’esquena, al coll. Sense gaire dubte.
La Laia el va agafar per la samarreta i el va apropar més. Ell li va passar la mà per la cuixa, notant encara la tensió dels músculs després del partit.
Es van separar un segon, només per respirar.
—Això és millor que guanyar —va dir ell.
—Molt millor —va respondre ella—.
I es van tornar a liar, a fer-se petons apassionats. Els era igual la suor i el cansament, des que s'havien vist per primer cop a la pista, sentien la força d'un imant.
—Ens hem d'anar a dutxar o tothom ens buscarà.— va dir ella.
—Com m'agradaria dutxar-me amb tu— va respondre ell.
—Doncs haurem de trobar la manera— va contestar ella.
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
.jpg)
