Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Beth i Annie
A l’institut hi havia un lloc que tothom coneixia… però on gairebé ningú anava.
La terrassa del tercer pis.
Oficialment estava “tancada”, però en realitat la porta només estava mal encaixada. Si sabies com empènyer, s’obria.
La Beth hi anava sovint.
No perquè fos misteriosa ni res d’això. Simplement li agradava estar sola. Posar-se els auriculars, mirar la ciutat des de dalt i desconnectar del soroll constant de passadissos, grups i mirades.
Un migdia hi va pujar com sempre.
Va obrir la porta.
I no estava sola.
L’Annie estava asseguda al terra, amb l’esquena a la paret, escrivint alguna cosa en una llibreta.
—Perdó —va dir la Beth—. No sabia que hi hagués ningú.
L’Annie va aixecar la mirada.
—Tranquil·la.
Silenci curt. D’aquells incòmodes al principi.
—Et molesta si em quedo? —va preguntar la Beth.
—No.
La Beth es va asseure a l’altra punta, deixant distància. Es va posar els auriculars… però no va posar música.
De tant en tant aixecava la mirada.
L’Annie seguia escrivint. Concentrada. Amb aquell gest de mossegar-se el llavi quan pensava.
Va ser ella qui va parlar primer.
—Sempre puges aquí?
La Beth va assentir.
—Sí. I tu?
—És el primer cop.
—T’has perdut?
—No. Volia desaparèixer una estona.
La Beth va somriure lleument.
—Doncs has trobat el lloc perfecte.
A partir d’aquell dia, van començar a coincidir.
Primer casualment.
Després… ja no tant.
No quedaven. No s’ho deien. Però sabien que a aquella hora, l’altra hi seria.
Parlaven poc. Però quan ho feien, no era superficial.
—Què escrius sempre? —va preguntar un dia la Beth.
—Coses que no dic.
—Com què?
L’Annie va aixecar la mirada.
—No ho sé, coses que no m'atreveixo a dir en veu alta.
Aquella resposta es va quedar flotant.
La Beth va notar una cosa estranya a l’estómac. No era incomoditat. Era… interès.
Un dia feia vent. Bastant.
La porta de la terrassa es va tancar de cop darrere d’elles amb un cop sec.
Les dues es van girar.
—Genial —va dir la Beth—. Ara ens hem quedat tancades.
Van provar la porta. No s’obria.
Van començar a riure. Aquella situació absurda.
—Quant creus que trigaran a trobar-nos? —va dir l’Annie.
—Ni idea. Potser hores.
—Perfecte.
Silenci.
Però aquesta vegada no era com els altres.
Estaven més a prop del que era habitual. Assegudes costat a costat per protegir-se del vent.
—Tens fred? —va preguntar la Beth.
—Una mica.
La Beth li va passar la seva dessuadora per sobre les espatlles. El gest va ser natural. Però el contacte… no.
Els seus braços es van tocar. I cap de les dues es va apartar.
L’Annie la va mirar.
—Sempre ets així?
—Així com?
—De cuidar
La Beth va notar com li pujava una escalfor pel coll.
—No ho sé.
Silenci.
Molt més curt aquesta vegada.
—Beth… —va dir l’Annie, fluix.
—Mm?
—Si faig una cosa… no t’espantis.
La Beth no va respondre.
Però tampoc es va moure.
L’Annie es va acostar lentament. Sense presses. Donant temps a fer-se enrere.
Però la Beth no es volia fer enrere, tot el contrari.
Els seus llavis es van tocar suaument al principi, però de seguida es van fondre les dues en un petó apassionat, mostra de tots els dies que feia que se'n morien de ganes.
No feia ni falta dir-se l'atracció que sentien l'una per l'altra, era més que evident. L'Annie va notar com de cop se li mullaven les calces. Alhora, la Beth va sentir un pessigolleig als genitals que li va donar molt plaer.
La Beth li va agafar la cara amb una mà, apropant-la més. L’Annie va deixar escapar una petita respiració entre petó i petó.
El vent seguia bufant. La porta tancada. I elles allà, descobrint-se sense pressa.
Quan es van separar, es van quedar molt a prop.
—Crec que ja no vull marxar d’aquí —va dir l’Annie, mig rient.
—Jo tampoc.
I es van seguir liant, tocant-se els cabells, acariciant-se, tocant-se els pits l'una a l'altra. Primer per sobre la roba, després ja per sota.
La Beth es va asseure sobre l'Annie, col·locant el clítoris just sobre la cuixa de l'Annie. Va començar a refregar-se i mentrestant estimulava els mugrons a l'Annie amb la boca, els llavis, la llengua...
Fins que el plaer era tan intens que es va desconcentrar, va apartar la boca dels pits de l'Annie i de tant refregar-se va tenir un orgasme dels que és impossible no cridar.
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
.jpg)
