

Hi ha una frase que segur que has sentit mil vegades:
“Abans els adolescents s’enamoraven de veritat.” Relacions d’institut, parelles que duraven anys, drames, gelosies, cartes… tot molt intens.
Abans et declaraves i, com a molt, ho sabien quatre persones. Ara una captura de pantalla pot circular per mig institut.
La psicòloga Jean Twenge ho explica bastant clar: la Generació Z surt menys, té menys cites i inicia relacions més tard. No perquè no vulgui enamorar-se, sinó perquè el context és molt més hostil per fer-ho.
No és falta d’emoció. És autoprotecció.
Molts de vosaltres ho expliqueu així:
— fa més cosa declarar-se
— fa més por quedar exposat
— costa més tenir converses incòmodes
Per això apareixen les zones grises:
“ens liem”
“estem parlant”
“ja veurem què passa”
No perquè no sentiu, sinó perquè definir-ho també implica exposar-vos.
❤️ No és que us enamoreu menys, potser és que us atreviu menys.
L’adolescència sempre ha estat una etapa intensa. De provar, de cagar-la, de dir coses que després et fan vergonya. Però ara fer-ho té més conseqüències.
Més mirada.
Més judici.
Més possibilitat que tot quedi registrat.
I davant d’això, el cervell fa el que sap fer millor: protegir-se.
Us esteu permetent enamorar-vos com abans…
o us esteu protegint massa per por a equivocar-vos?
Perquè enamorar-se sempre ha tingut risc. La diferència és que ara potser el risc és més visible que mai.