Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Andreu i Diana
La llibreria no era gran, però tenia alguna cosa.
Olor de paper antic, llum càlida, prestatgeries plenes fins dalt i aquella sensació que si hi entraves, el temps s’aturava una mica.
La Diana hi anava sovint. Li agradava perdre’s entre les diferents seccions, obrir llibres a l’atzar i quedar-se amb frases que no sabia que necessitava.
Aquella tarda estava al racó d’astrologia, feia un temps que li cridava i li semblava interessant
—“Venus a escorpí: intensitat emocional i connexions profundes…” —va llegir en veu baixa—.
En aquell moment, algú va ensopegar amb ella.
Tres llibres van caure a terra amb un cop sec.
—Merda, perdó —va dir ell, ajupint-se ràpidament.
La Diana també es va ajupir. Van coincidir amb les mans a un dels llibres.
Negra y fría.
El silencio del asesino.
Sombras sin nombre.
Ella va aixecar una cella.
—Uau. T’estàs preparant per alguna cosa o només tens un gust molt intens i negre?
Ell va somriure, encara amb el llibre a la mà.
—Prefereixo això que creure que la meva vida depèn de com estan alineats uns planetes.
Ella va fer un petit riure.
—Et sorprendries de com la clava
—M'ho hauries de demostrar
—Escolta —va dir ella, aixecant-se—. Si vols, et faig la carta astral i et dic per què tens aquesta necessitat de llegir sobre assassinats.
—Si vols, et deixo un dels meus llibres i veuràs que et viciarà més que l'horòscop.
Silenci curt.
—Tracte —va dir ella.
Ell la va mirar un segon més.
—Andreu.
—Diana.
I així, sense gaire més, es van quedar parlant allà mateix, entre prestatgeries, com si ja s’haguessin trobat abans.
Van acabar sortint de la llibreria junts i havent intercanviat llibres: ella amb una novel·la negra sota el braç, ell amb un llibre d’astrologia que no pensava llegir… o això deia.
—Si aquest llibre m’enganxa, t’ho retreuré —va dir ella mentre caminaven.
—Si jo acabo creient en Mercuri retrògrad, també serà culpa teva.
—Això passa més del que creus.
Ell la va mirar de reüll.
Van començar a quedar “per comentar els llibres”.
Primera vegada: cafè.
Segona: banc d’un parc.
Tercera: ja no hi havia excusa clara.
La conversa fluïa fàcil. Massa fàcil. Però hi havia moltes coses que cap dels dos s'atrevia a dir en veu
Un vespre, asseguts a la vorera després de caminar sense rumb, la Diana va deixar anar:
—Saps què és el pitjor?
—Què?
—Que crec que t’estic començant a caure bé de veritat.
—És bastant greu això —va dir ell—. Sobretot venint d’algú que analitza signes del zodíac.
Ella li va donar un copet amb l’espatlla.
—Calla.
Silenci.
Però aquesta vegada diferent.
Ell la va mirar.
Més directe.
—Et puc dir una cosa? I no és broma
—A veure.
—Des del primer dia… em costa no fixar-me en tu.
La Diana va notar com li pujava una escalfor lenta.
—També em passa
Aquella sinceritat els va deixar sense escut.
Ell es va acostar una mica.
—Això també ho predien els astres?
Ella va negar amb el cap, molt a prop seu.
—Això ho decidim nosaltres.
I el petó va arribar.
Sense pressa però amb totes les ganes que havien anat acumulant.
Les mans es van trobar amb naturalitat. El seu cos una mica més a prop. La respiració canviant de ritme.
Quan es van separar, es van quedar mirant-se. I van seguir fent-se petons, cada vegada més apassionats. I les mans començaven a recórrer per inèrcia el cos de l'altre.
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
.jpg)
