Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Alexia i Pol
L'Alexia sempre deia el mateix quan arribava la Festa Major de Sort:
—Ja hi tornem a ser. El poble s'omple de gent que la resta de l'any ni sap on som.
Aquell dissabte hi havia el concert que tothom esperava. Les seves amigues feia dies que parlaven de qui vindria dels pobles del voltant i de si després anirien a les barraques o acabarien assegudes a la vora del riu menjant una crep a les quatre de la matinada.
L'Alexia hi va arribar quan el grup encara estava fent les proves de so.
La plaça començava a omplir-se. Es saludava gent per tot arreu. Els petits corrien entre les cadires, els avis comentaven que "abans això sí que era una festa" i els adolescents ja buscaven el millor lloc davant l'escenari.
Mentrestant, un noi observava tot aquell moviment amb cara de no entendre absolutament res.
—Perdona... —va preguntar el Pol a l'Alexia buscant interacció amb algú —. Sempre hi ha tanta gent?
L'Alexia es va girar.
—Això encara està buit.
Ell va riure.
—Doncs m'havien dit que Sort era un poble tranquil.
—Ho és. Menys aquesta setmana.
—Ah.
Es va fer un silenci curt.
—No ets d'aquí, oi?
—Es nota tant?
—Bastant.
—Sóc de Barcelona. Els meus avis tenen una casa aquí i vinc gairebé cada estiu. Però normalment al juliol. Aquest any els meus pares treballaven i hem vingut més tard.
—Llavors ets dels estiuejants.
Ell va aixecar les mans, rendint-se.
—Em declaro culpable.
—Jo sóc l'Alexia.
—Pol.
El grup va començar a tocar i la conversa es va tallar de cop.
Durant una bona estona cadascú va estar amb la seva gent.
O almenys ho van intentar... Perquè cada vegada que l'Alexia girava el cap, acabava trobant el Pol entre la multitud.
I quan ell la veia, li feia aquell mig somriure que semblava dir: sí, jo també t'he tornat a veure.
Quan el públic ja estava ben animat, les amigues de l'Alexia van decidir acostar-se més a l'escenari.
Ella va anar al darrere, però entre la gentada les va perdre de vista.
—Merda...
Va intentar trucar-les però no hi havia cobertura.
Va aixecar el mòbil buscant una ratlla de senyal, però només va aconseguir rebre un cop involuntari d'algú que ballava.
—Les has perdut?
Era el Pol.
—Sí. I aquí és impossible trobar ningú.
—Jo també he perdut els meus cosins.
—Molt bé, ens ajudem a buscar-los?
Van començar a caminar intentant localitzar els seus grups, però cada vegada hi havia més gent.
Al cap de deu minuts van desistir.
—Vols saber una cosa? —va dir el Pol.
—Què?
—Crec que ja no tinc gaire interès a trobar-los.
L'Alexia va riure.
—Jo tampoc.
Van acabar quedant-se al marge de la plaça, des d'on es veia perfectament l'escenari.
Parlaven entre cançó i cançó. D'on estudiaven, del que els agradava fer, de com era viure tot l'any en un poble petit... de per què el Pol, després de tants estius, encara no coneixia gairebé ningú de la seva edat.
—Perquè sempre he estat molt vergonyós —va confessar.
L'Alexia el va mirar sorpresa.
—Tu?
—Sí.
—Doncs ho dissimules molt bé.
—Creus? Avui me n'he sortit prou bé suposo, sí.
Ella no va saber què respondre.
Quan el concert es va acabar, la gent va començar a caminar cap a les barraques.
—Hi vas? —va preguntar el Pol.
—Sí... però abans faig una volta fins al riu. Necessito cinc minuts de silenci.
—Et puc acompanyar?
Ella va assentir.
Van baixar pel camí de pedra mentre encara arribava la música de fons. El riu baixava fort, com sempre i l'aire era més fresc que a la plaça.
Van recolzar-se a la barana sense parlar durant una estona.
—Et puc confessar una cosa? —va dir el Pol.
—Depèn del que sigui.
—Quan t'he preguntat si sempre hi havia tanta gent... en realitat només buscava una excusa per parlar-te.
L'Alexia va riure amb un punt de timidesa.
—Ho fas sovint?
—No. De fet, crec que és la primera vegada.
—Doncs t'ha sortit bé.
Ell va abaixar una mica la mirada.
—Volia assegurar-me abans de marxar que aquest estiu no seria igual que els altres.
L'Alexia va notar aquell pessigolleig tan concret que apareix quan algú diu una cosa inesperadament sincera.
Va fer un pas cap a ell.
—Encara et queden uns quants dies de vacances, oi?
—Sí.
—Doncs potser encara ets a temps que aquest sigui el teu millor estiu a Sort.
El Pol va somriure.
Es van quedar molt a prop, amb el soroll del riu omplint el silenci.
I el Pol, que se sentia estranyament segur d'ell mateix, va fer el pas. Li va apartar els cabells de la cara suaument, s'hi va apropar i li va fer un petó delicat i prudent a l'Alexia.
L'Alexia va tancar els ulls uns quants segons involuntàriament, va sentir un pessigolleig per tot el cos...
De cop sobraven les paraules. L'Alexia va abraçar fort al Pol i de cop va notar el seu penis dur a l'alçada de la seva cintura. Els dos es van posar molt calents. Ella li va passar la mà pel paquet i se li van mullar les calcetes. El Pol li va començar a fer petons al coll i llepar-li suaument les orelles i ella per primer cop a la vida va sentir com una urgència per tenir-lo dins seu. I no es va tallar:
—Et vull dins meu
Ell es va apartar un moment, com buscant refredar el cap un segon:
—En serio? No venia preparat per això. Primer perquè mai ho he fet i segon perquè no duc condons.
—Bua Pol no volia tallar el rotllo, no cal que fem res, simplement ho he sentit així.
—No pateixis, en tinc moltes ganes si tu vols, però potser haurem d'esperar i fer-ho bé.
—Sí, sí, clar. Mentrestant... què et sembla si fem altres coses?
No va fer falta resposta. El Pol la va agafar, la va començar a morrejar i li va començar a estimular els pits. Va anar baixant cap als genitals, i li va començar a estimular la vulva i el clítoris.
Es van estirar al terra i van començar a refregar-se. Ella li va baixar els pantalons i li va començar a xupar el penis mentre li tocava els testicles.
Ell va començar a notar que no podia més, no recordava haver anat mai tan calent.
—Em corro Alexia
Ella va somriure i li va fer un petó, el va mirar als ulls, va apartar la roba per no tacar res i va pujar el ritme de la palla fins que ell es va córrer.
Ell, un cop recuperat de l'orgasme, va baixar-li bé els pantalons i li va començar a masturbar el clítoris i voltants amb la boca.
No va haver de passar gaire estona perquè ella també es fongués de plaer.
CONTINUARÀ...
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
.jpg)