A l’estiu les xarxes socials s’omplen d’imatges de platges, viatges o festes. Però per què compartim totes aquestes imatges i com ens afecta veure’n tantes? La psicologia ho té molt estudiat: el que publiquem i el que consumim a les xarxes socials diu molt sobre com ens sentim i com volem ser percebuts.

Segons diverses investigacions, gran part de la població jove comparteix sovint moments d’oci com escapades i viatges. Però no es tracta només de mostrar un lloc bonic sinó que sovint estem projectant una imatge desitjada de nosaltres mateixos. Penjar una fotografia a la platja o gaudint d’un concert pot ser una manera de dir: “així vull que em vegis.”

La psicòloga Paula Sibilia descriu aquest comportament com la tendència a fer pública la vida privada per sentir-se validat o validada socialment. Es parla de la necessitat de sentir-se part d’un col·lectiu a través d’experiències compartides. Les publicacions estiuenques, doncs, no només volen mostrar benestar personal, sinó també connectar emocionalment amb els altres.

I si no es publica res, què passa?

És cert que no tothom penja contingut, moltes persones opten per observar sense participar. Els estudis recents diuen que l’ús passiu pot estar vinculat a un sentiment de tristesa, solitud o ansietat. Passar molta estona comparant-se amb les vides aparentment perfectes dels altres pot provocar malestar i desconnexió amb la pròpia realitat.

És el que alguns experts anomenen la paradoxa de les xarxes: eines dissenyades per unir-nos emocionalment, però que poden acabar generant sensacions d’aïllament si no s’utilitzen amb una mirada crítica. El que fem i deixem de fer a les xarxes socials reflecteix molt més del que sembla. Si publiquem sovint, pot ser per sentir-nos part d’un col·lectiu o per reafirmar la nostra autoestima. Si només mirem, podem caure en comparacions que no ens afavoreixen. En qualsevol cal, la clau és prendre consciència del perquè.