Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Abril i Hugo
L'Abril no sabia ni per què havia entrat al perfil de l'Hugo.
Li havia aparegut entre els suggeriments d'Instagram una tarda qualsevol. Tenien un parell d'amics en comú, seguien comptes semblants i, pel que es veia a les fotos, ell vivia a València.
No hi havia cap motiu concret per seguir-lo.
Però el va seguir.
Al cap de deu minuts, ell li havia tornat el
follow.
L'Abril va mirar la notificació i va somriure.
I ja està. O això pensava.
Aquella mateixa nit, l'Hugo li va respondre una història.
—Això és el teu poble?
—Sí.
—Doncs m'hi has de portar algun dia.
Ella va riure.
—Primer hauries de venir.
—No em temptis.
La conversa que havia de durar cinc minuts va acabar allargant-se fins gairebé les dues de la matinada.
L'endemà van tornar a parlar.
I l'endemà també.
Primer eren missatges absurds: què feien, què escoltaven, quin professor odiaven més, què havien sopat. Després van començar a explicar-se coses que normalment no explicaven a gaire gent.
L'Hugo li enviava àudios caminant pels carrers de València. L'Abril li enviava fotos del cel quan tornava a casa. Van començar a compartir cançons i a veure sèries alhora, cadascú des del seu sofà.
Sense adonar-se'n, havien creat una rutina.
El primer missatge del matí.
Algun meme al mig del dia.
Una conversa eterna abans d'anar a dormir.
I aquell últim:
Bona nit ❤️
Que cap dels dos reconeixia encara que esperava amb massa ganes.
Una nit van fer la primera videotrucada.
—És molt estrany veure't parlant —va dir l'Abril.
—Per què?
—Perquè ja em pensava la teva cara quan escrivies.
—Espero que l'hagis encertat.
Ella va somriure.
—Més o menys.
—Tu ets tal com t'imaginava.
—Això és bo?
—Molt.
Van quedar-se mirant a través de la pantalla durant uns segons.
Cap dels dos va fer broma.
—Abril...
—Què?
—Això nostre és una mica perillós.
Ella va somriure.
—Per què?
—Perquè si visquessis aquí, ja t'hauria demanat de quedar.
—Qui t'ha dit que no t'ho demanaria jo?
L'Hugo va riure, però aquesta vegada no va apartar la mirada.
—Doncs tenim un problema.
—Quin?
—Que vius massa lluny.
Entre València i casa de l'Abril hi havia massa quilòmetres per fer veure que no importaven.
Aquella nit tots, a quilòmetres de distància, es van masturbar pensant en l'altre. La tensió i la química eren innegables, no podien pensar en una altra cosa. Els pujava la calor i els calfreds només de pensar en l'altre.
Orgasmes que preferien poder compartir junts, tocant-se mútuament, però que d'alguna manera els calmaven i els feien sentir més a prop.
CONTINUARÀ...
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
.jpg)