

Cada setmana rebem vàries consultes anònimes d'adolescents com tu que tenen problemes de tot tipus: amor, amistats, dificultats personals, estudis, sexualitat, conductes alimentàries...
Com ja sabràs si ets lector/a habitual, a El Consultori, un equip de psicòlogues i sexòlogues expertes resolen dia a dia les vostres preocupacions de manera totalment anònima. Aquí et deixem una de les consultes d'aquesta setmana.
Hola consultora,
Gràcies per escriure’ns i per explicar-nos-ho amb tanta sinceritat.
Primer de tot, no crec que siguis massa sensible ni que estiguis exagerant. Portar molt de temps sentint que et deixen fora, esforçant-te molt en les amistats i acabant sovint sola és una situació que pot arribar a cansar molt emocionalment. I que siguis una persona que dona molt als altres no vol dir que hagis de rebre exactament el mateix a canvi, però sí que és important que les amistats siguin una mica recíproques i que tu també et sentis cuidada.
També em sembla important el que expliques de necessitar l’aprovació dels altres i de no saber estar sola. Potser, sense adonar-te’n, estàs posant molt del teu benestar en aconseguir formar part d’un grup. I quan no ho aconsegueixes, ho vius com si fos un rebuig cap a tu. Però que un grup no t’inclogui no vol dir que hi hagi res dolent en tu.
Jo intentaria canviar una mica l’objectiu: en lloc de buscar desesperadament “un grup”, busca una o dues persones amb qui et sentis bé i amb qui puguis anar construint una amistat de mica en mica. Els grups també es formen així, a partir de relacions individuals.
I una cosa molt important: els teus problemes no molesten pel simple fet de compartir-los. Una amistat també consisteix a poder dir “avui no estic bé” i deixar que l’altra persona t’acompanyi. Si alguna persona t’ha fet sentir que parlar del que et passa és ser pesada, això no significa que ho siguis.
Pel que expliques, crec que sí que et podria anar bé parlar amb un psicòleg o psicòloga. No perquè estiguis exagerant ni perquè hi hagi res malament en tu, sinó perquè portes molts anys patint per aquesta situació i ara mateix està tenint molt pes en la teva vida. Pots explicar als teus pares exactament això que ens has explicat a nosaltres. No cal esperar a estar molt pitjor per demanar ajuda.
I sobretot, no et cansis de buscar persones amb qui puguis ser tu mateixa. Que encara no les hagis trobat no vol dir que no existeixin.
Espero haver-te ajudat.
Una abraçada.
Estrella Dorca, psicòloga clínica
Si tens qualsevol por, dubte o problema ens pots escriure anònimament a través d'aquest formulari especificant si la consulta és de Psicologia general, sexualitat o alimentació i imatge personal:
