Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Alba i Paula
L’Alba tenia una teoria sobre els secrets: tard o d’hora, sempre acabaven sortint.
Per això li feia gràcia que a l’institut hi hagués un compte d’Instagram anònim que portava unes quantes setmanes publicant coses que tothom comentava però que ningú reconeixia haver enviat. No era el típic compte de safareig amb captures de converses i indirectes sobre qui s’havia liat amb qui. Era més aviat una barreja de confessions i pensaments que feien que, cada vegada que apareixia una publicació nova, durant l’hora següent no es parlés de cap altra cosa.
"Hi ha persones que em cauen malament només perquè em recorden massa a mi."
"Trobo a faltar una amistat que encara existeix."
"Quan algú et pregunta què et passa i tu dius «res», de vegades és perquè no saps ni per on començar."
L’Alba les llegia totes.
No perquè li interessessin especialment els drames de l’institut, deia ella, sinó perquè li encantava intentar descobrir qui hi havia darrere. Havia arribat a comparar maneres d’escriure, faltes d’ortografia, expressions que utilitzaven diferents persones i fins i tot l’hora a la qual es publicaven les coses.
La seva amiga Carla deia que estava una mica obsessionada.
—Una mica? —li havia contestat l’Alba—. Ahir vas estar vint minuts mirant qui seguia a qui.
—Perquè tu m’ho vas demanar.
—Exacte. Treball en equip.
La Paula, mentrestant, no deia res.
Era una de les persones que seguien el compte, però mai no comentava les publicacions i tampoc les compartia. Si algú en parlava a classe, escoltava i somreia una mica, com si el tema li fes gràcia però no tingués res a veure amb ella.
Aquell dijous, però, l’Alba va rebre un missatge privat.
No coneixia el perfil, no tenia foto.
Només hi havia una frase: "Vols saber qui hi ha darrere del compte?"
L’Alba va tardar exactament tres segons a contestar.
Sí.
La resposta va arribar de seguida: "Doncs mira bé qui no hi ha."
A sota hi havia una captura d’una conversa entre dues persones. Una d’elles parlava del compte i deia que estava convençuda que era una noia de la seva classe.
L’Alba va ampliar la imatge, va llegir els noms i va començar a descartar persones.
L’endemà, durant el pati, va fer una volta per comprovar la seva teoria. Va acabar davant de la Paula.
No havien parlat gairebé mai. Alguna cosa de classe, algun treball en grup, un «deixa’m passar» pel passadís. Res més.
—Paula.
Ella va aixecar la vista.
—Què?
—Et puc preguntar una cosa?
—Depèn.
—Ets tu?
La Paula va arrufar el front.
—Soc jo què?
L’Alba li va ensenyar el mòbil.
Durant uns segons, la Paula no va dir res.
Després va mirar l’Alba.
—T’has equivocat.
I no ho va dir enfadada. Ho va dir amb una tranquil·litat que va fer que l’Alba sabés immediatament que, efectivament, s’havia equivocat.
—Ah.
—Ah?
—Sí. Ah.
La Paula va somriure.
—Tanta investigació per això?
—No t’hi acostumis. Normalment encerto.
—Doncs avui no.
Va marxar abans que l’Alba pogués respondre.
Aquella mateixa tarda, però, va arribar una nova publicació al compte.
"La pitjor sensació no és que t’agradi algú i no sàpigues si li agrades. És començar a pensar que potser no voldries que ho sabés mai."
L’Alba la va llegir dues vegades, i després una tercera.
No sabia per què, però aquella frase li va quedar al cap.
L’endemà va tornar a coincidir amb la Paula.
Aquesta vegada no li va dir res.
Només la va mirar durant un segon més del normal.
I la Paula, que estava parlant amb una amiga, va girar el cap just en aquell moment.
Les seves mirades es van trobar.
Cap de les dues va somriure, però tampoc van apartar la mirada immediatament.
I, per primera vegada, l’Alba va pensar que potser havia estat buscant la persona equivocada.
No perquè la Paula fos qui hi havia darrere del compte, sinó perquè potser havia estat mirant-la sense veure-la. Li agradava la Paula. Era nou però hi havia alguna cosa en ella i en la forma en què es miraven que deixava clar que passava alguna cosa.
Aquella nit l'Alba es va masturbar pensant en la mirada de la Paula i imaginant que es feien petons amagades darrere els arbres de fora l'institut. I l'Alba no ho sabia, però la Paula va tenir el millor orgasme pensant exactament en el mateix.
CONTINUARÀ...
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
.jpg)