Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Txell i Uri
La Txell i l’Uri es coneixien des de feia anys, però d’aquelles maneres que fan que dues persones es coneguin molt i, alhora, gairebé gens. Havien coincidit a classe, havien fet algun treball junts i formaven part del mateix grup d’amics, però mai no havien estat especialment propers. Ell li feia bromes de tant en tant, ella li contestava, es reien les gràcies l’un a l’altre i poca cosa més.
Fins que, un dilluns al matí, la professora de català va anunciar que havien de preparar una escena per representar davant de tota la classe.
—Ho fareu per parelles i les trio jo —va dir, abans que comencessin les protestes.
La Txell va mirar la seva amiga amb cara de pànic.
—Com em posi amb algú que no conec, no ho faig.
—Calla, que et toca amb l’Uri.
La Txell va girar el cap.
L’Uri l’estava mirant des de l’altra punta de l’aula.
—Nosaltres dos? —va preguntar ell.
—Sí. I no em vingueu amb excuses —va respondre la professora.
Quan va acabar la classe, van quedar que aquella mateixa tarda començarien a preparar-ho. No podien quedar a casa de cap dels dos perquè els seus pares hi serien, així que van decidir anar a la biblioteca del poble.
La primera hora va ser bastant desastre.
No perquè no treballessin, sinó perquè cap dels dos aconseguia prendre’s seriosament l’escena. Havien de representar una conversa entre dues persones que es retrobaven després de molt temps sense veure’s, però cada vegada que llegien els diàlegs acabaven rient.
—És impossible fer això sense riure —va dir la Txell.
—Perquè tu ho llegeixes fatal.
—Ah, perdona, Shakespeare.
—Jo ho faig millor.
—Doncs fes-ho.
L’Uri va agafar el full i va començar a llegir.
La Txell el va escoltar mentre intentava aguantar-se el riure, però a mig diàleg va deixar de fer-li gràcia.
No perquè ho fes especialment bé.
Sinó perquè, de cop, s’havia adonat que l’estava mirant massa.
Ell aixecava els ulls del paper després de cada frase i la mirava directament. Era una cosa que probablement havia fet altres vegades, però ara li semblava diferent.
—Què? —va preguntar ell.
—Res.
—M’estàs mirant.
—Perquè estàs llegint.
—Ja.
Va somriure una mica.
—Però m’estàs mirant d’una manera rara.
—Calla.
La Txell va abaixar els ulls cap al full.
Van continuar treballant, però alguna cosa havia canviat. Cada vegada que els seus braços es tocaven per accident, cap dels dos feia aquell moviment automàtic d’apartar-se immediatament. Quan un dels dos havia de llegir una frase mirant l’altre, aguantaven la mirada una mica més del necessari.
Al cap d’una estona, la biblioteca va començar a quedar buida.
—Hauríem d’acabar —va dir l’Uri.
—Sí.
Però cap dels dos recollia.
—Demà podem tornar —va afegir ell.
—Podem.
—A la mateixa hora?
La Txell va assentir.
—A la mateixa hora.
Van sortir junts de la biblioteca.
Al carrer feia fred i ella es va posar les mans dins les mànigues de la dessuadora.
—Tens fred?
—Una mica.
Ell es va treure la jaqueta i li va oferir.
—No cal.
—Posa-te-la.
—No.
—Txell.
—Uri.
Es van quedar mirant.
Ella va acabar agafant-la.
—Gràcies.
—De res.
Van continuar caminant sense dir gaire cosa. No era incòmode, però tampoc era com abans.
Quan van arribar al carrer on se separaven per anar cadascú cap a casa, la Txell li va allargar la jaqueta.
—Demà te la torno.
—Queda’t-la.
—No.
—Així tindré una excusa per parlar-te demà.
La Txell va somriure.
—No et cal cap excusa.
L’Uri es va quedar quiet.
Ella també.
Durant un instant, cap dels dos va saber què dir.
De cop, l'Uri va reaccionar i li va fer un petó a la Txell, no es podia aguantar les ganes de fer-ho. La Txell es va posar nerviosa, se'l va quedar mirant, li va tocar el cul amb les dues mans i li va tornar el petó.
Després la Txell va marxar cap a casa, amb la jaqueta encara posada.
I mentre caminava, va pensar que potser el problema no era haver de preparar aquella escena amb l’Uri.
El problema era que començava a sospitar que, fora del guió, entre ells dos també hi havia alguna cosa que acabava de començar.
CONTINUARÀ...
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
