Perfums amb olor de caramel, un gloss que recorda unes postres i bosses amb forma d'aliments. Cada vegada hi ha més marques que utilitzen el menjar per vendre els seus productes, mentre torna a guanyar protagonisme com a ideal de bellesa els cosses molt prims. Com s'explica aquesta contradicció?

Per què ens venen productes que ens recorden el menjar mentre ens fan sentir que hauríem de controlar el que mengem?

Ens agrada el menjar, però també ens pressionen per tenir un cos prim

Les marques saben que el menjar ens desperta sensacions agradables: una olor dolça ens pot recordar unes postres, i una textura o un color ens pot fer pensar en alguna cosa que ens ve de gust. Per això, aquests elements s'han convertit en un reclam per vendre perfums, cosmètics i complements.

Alhora, a les xarxes socials continuen circulant missatges que associen els cosses prims de les dones amb la bellesa, l'èxit o la disciplina. Aquesta pressió pot fer que algunes persones sentin culpa pel que mengen o que intentin canviar la seva alimentació per assemblar-se a un ideal físic.

La contradicció va més enllà de la moda. Vivim en una societat que ens anima a consumir, però que alhora ens pressiona per canviar el nostre cos i encaixar en uns ideals de bellesa. Així, el menjar es pot convertir en una experiència que comprem a través d’un perfum o un cosmètic, mentre gaudir-ne de debò pot anar acompanyat de culpa.

Al final, la indústria sempre hi guanya?

Aquesta contradicció també es pot mirar des del consum. Si els ideals de bellesa ens fan sentir que hem de controlar el que mengem, el desig pel menjar no desapareix necessàriament. I aquí entren els productes que ens el recorden: perfums dolços, cosmètics amb noms de postres o complements inspirats en aliments. En lloc de consumir el menjar, podem acabar comprant productes que n'imiten l'olor, l'aspecte o les sensacions.

Aquesta idea també està relacionada amb el luxe. Abans, tenir més menjar podia ser un símbol d'abundància; avui, en determinats entorns, la constitució prima s'associa amb l'èxit i el control del cos. Al mateix temps, aliments quotidians es converteixen en objectes exclusius, com bosses de disseny amb forma de mantega. El menjar passa de ser una cosa que consumim a convertir-se en una estètica que podem comprar.

Ens venen productes que ens recorden el menjar mentre la pressió estètica ens pot fer sentir que hauríem de restringir-lo. D'aquesta manera, la indústria pot treure profit tant del que desitgem com de les inseguretats que ens genera el nostre cos.

Això no vol dir que les marques vulguin expressament que passem gana, ni que comprar un perfum de vainilla sigui cap problema. La qüestió és preguntar-nos per què convivim amb missatges tan contradictoris sobre el menjar i la bellesa.

Potser, més que preguntar-nos com hem de canviar el nostre cos, hauríem de qüestionar per què ens fan sentir que gaudir del menjar i voler tenir el cos que s'espera de nosaltres són coses incompatibles.