L'èxit no ho és tot. I així ho assegura
Jaime Lorente, que evoca el carismàtic
Denver a l'exitosa sèrie de
La Casa de Papel. L'actor murcià ha explicat recentment els seus problemes de
salut mental derivats de la seva escalada cap a la fama: "Era feliç fent teatre i guanyant el suficient per unes cerveses, però la serie rebenta i de cop sóc una persona trista. Havia aconseguit el que sempre havia volgut i me'n vaig anar al pou".
Al programa
Salvados, presentat per
Gonzo i amb la presència de la cantant
Amaia Romero, Lorente va lamentar que "tothom em demanava fotos, però ningú em preguntava com estava". I aquesta sobreexplotació i el fet de convertir-se en personatge públic el van fer sentir-se "com un objecte". Segons va dir, altres actors de
La Casa de Papel haurien tingut un sentiment similar.
En la mateixa direcció reconeix que assolir el somni de l'èxit també va fer-li desenvolupar la síndrome de l'impostor, que provoca autoestima. En el seu cas, Lorente explica que sentia "estrès i ansietat brutals".
Però no eren els únics sentiments negatius que arrossegava: "Tenia por a no sentir-me estimat, a fallar, i em repetia la frase "no sóc suficient' constantment".
En aquest context va entrar en joc el paper del psicòleg. Contactar amb un professional, afirma , va ser una de les "millors decisions" de la seva vida i a més, el fet de treballar per a curar-se va fer sentir que estava duent a terme "un dels gestos més grans d'amor propi" que mai ha fet.
