Sovint pensem que tenir molts amics és sinònim de ser més feliç.
Les amistats et fan sentir estimat/da, però això no vol dir que els amics siguin imprescindibles per ser feliç. Hi ha persones que decideixen no tenir amics perquè prefereixen passar temps a soles i fer plans amb elles mateixes, però també hi ha persones que desitjarien tenir amics i no en tenen perquè s'han mudat a una altra ciutat i no coneixen a ningú, perquè pateixen bullying o perquè els que eren els seus amics s'han distanciat.
Sigui com sigui, tenir amics no és com menjar, beure o dormir.
Podem viure sense ells, però la nostra salut mental depèn de les nostres relacions socials. Som éssers socials i socialitzar ens fa bé, però no en tots els moments de la nostra vida. És normal passar èpoques introspectives i voler estar sols, igual que és normal passar èpoques on tenim més ganes de sortir i estar rodejats de gent.
Les amistats, però, no són totes iguals. No totes duren tota la vida, ja que nosaltres canviem, les altres persones canvien i les circumstàncies canvien.
Hi ha amistats que només ho són durant una temporada i després desapareixen. I no passa res. Les amistats requereixen esforç i no sempre estem disposats a esforçar-nos. Al final, el que importa és la qualitat i val més tenir pocs amics i bons, abans que tenir-ne molts i no poder confiar en gairebé ningú.
Això sí,
no és el mateix estar sol/a per decisió pròpia que per imposició. Si som nosaltres els qui triem la soledat, probablement aprofitarem per conèixer-nos més i per gaudir de la nostra companyia. En canvi, si estem sols perquè no trobem a ningú amb qui passar el temps i compartir moments, podem notar un
buit emocional, tristesa, ansietat i desesperança. Recorda que pots sentir-te sol/a tot i estar rodejat/da de gent.
Com trobar felicitat en moments de soledat segons una psicòloga?
_(1).jpg)
