Les infidelitats són cada cop més freqüents a la nostra societat i
La Isla de las Tentaciones és un exemple. Es tracta d'un programa on 5 parelles es posen a prova, separant-se i rodejant-se de solters i solteres amb qui poden sentir atracció física i psicològica.
Les parelles que es presenten al programa ho fan amb la finalitat de
demostrar-se que són fidels i que poden confiar l'un en l'altre, però la majoria acaba sent infidel. Comencen amb un tanteig subtil, es van apropant a través de jocs, comencen a sentir connexió i finalment cometen la infidelitat.
Els límits se solen passar durant la nit, que és quan se celebren festes. En canvi,
durant el dia, la mentalitat canvia i apareix la tristesa i el penediment. Són conscients que l'han cagat i que han perdut a una persona molt important, però a la nit tornen a ser infidels.
Segons una psicòloga, aquesta dinàmica es deu a una visió de la parella com presonera. És a dir, perceben la seva parella com algú
que els controla, que els diu el que han de fer i davant de qui han de demostrar la seva fidelitat tot i tenir ganes de tenir sexe amb altres persones.
Així doncs, a
La Isla de las Tentaciones surt a la llum com és veritablement la persona. No és que es transformin, sinó que es mostren desinhibits. Per tant, podríem dir que el fet de ser infidel a la nit i penedir-se al matí és degut a una doble faceta:
- La faceta "pseudofidel", que està associada al dia a dia. És el moment en què es té present a la parella, que és durant el dia quan se sol compartir moments amb ell/a.
- La faceta festera és la que es dona a la nit, quan hi ha suficients distraccions per a no pensar en la parella i deixar-se portar. Aquesta sol venir seguida d'una baixada emocional, però torna a aparèixer a la següent festa.
