Dos de cada tres joves de menys de 34 anys viuen amb els seus pares i mares a Espanya, segons dades d'Eurostat. Els elevats preus del lloguer i de l'habitatge són els principals motius d'aquesta situació. Per tal de fer-hi front i intentar trobar una solució, el govern espanyol vol impulsar la llei de l'habitatge. Aquests són els principals punts de la normativa:
Quant podran pujar els lloguers cada any?
La nova llei deixa de banda l'Índex de Preus de Consum, l'IPC, com a índex d'actualització dels lloguers. Preveu que aquest 2023, els lloguers puguin pujar com a màxim un 2 % i de cara al 2024, un 3 %. A més, s'estableix que a partir del 2025 es farà servir com a referència un índex estable de preus de lloguer per tal que l'increment no pugui ser superior a un determinat percentatge.
Hi ha lloguers màxims?
Es podran aplicar limitacions al preu dels lloguers en tots els habitatges que es trobin "en àrees de mercat tensionat". És a dir, s'establiran uns criteris per determinar els llocs on els preus de l' habitatge estan disparats per tal que no puguin més.
Penalització per als propietaris de pisos buits
Per evitar l'existència d'habitatges buits la llei preveu la possibilitat de penalitzar els propietaris d'aquests immobles cobrant-los més en l'impost de béns immobles (IBI).
Més habitatge protegit i més lloguer social
La nova llei d'habitatge estableix que un 30 % de les construccions sigui per a habitatge protegit i que, d'aquest percentatge, un 15 % es destini a lloguer social.
Quins canvis afecten els desnonaments?
Queden prohibits els desnonaments sense data i hora predeterminada. També s'inclouen noves pròrrogues, que ajornaran els processos més de 2 anys, i es protegeix més els col·lectius vulnerables.
