Noia, 15 anys"Pensava que no m'agradaven les noies fins que l'any passat va sorgir un petó entre la pluja d'estels, que serà de tot allò un any després? Tinc tants dubtes que no sé com resoldre'ls, tu em tires indirectes, però em fa respecte que acabem malament d'una manera o altra. A part d'aquí a l'agost poden passar moltes coses no? Em faria il·lusió veure't la cara abans d'això. Si d'una manera o altra t'arriba aquest missatge tan sols obra'm i aclarim tots els dubtes possibles. Et trobo a faltar bonica<3"
Noia, 14 anys"Segurament no veuràs això, però des que et vaig veure em vas agradar, una llàstima que t'agradés un altre i que a més te n'anessis a viure molt lluny, però m'agrada el teu gust en els videojocs."
Noia, 16 anys"Ens vam conèixer en una competició i des d’aquell dia vaig notar la tensió entre nosaltres. Vam començar a parlar per Instagram, però no mostres que siguem alguna cosa més que amics i tardes molt a contestar. M’agradaria poder dir-te el que sento, però em fa por que no sentis el mateix. Tant de bo algun dia poguéssim arribar a sortir perquè m’agrades molt."
Noia, 17 anys"Lo nostre va acabar fa uns mesos i, tot i així, et segueixo pensant. Em fa mal no tenir-te i no saber res de tu. Tant de bo tot hagués sortit bé."
Noia, 16 anys"No sé quantes vegades he escrit ja sobre tu, però és que cada dia et tinc més present. Vaig demanar senyals a l'univers i m'han arribat. Tot i això, em fa por. Ara bé, cada dia et sento més a prop. Cada dia parlem més, tenim més confiança, les nostres converses ja no són només del que entra a l'examen de francès... No et mentiré, sé que no ho llegiràs, però és que somiar en passar l'estiu de vacances amb la teva família i pensar en com reaccionaria el teu pare, qui em coneix des de ben petita i sento que sempre ens hem tingut una estima mútua, com sabent que ens retrobarem anys més tard, en saber que estem junts (cosa que no és ni real, però bé, deixa'm somiar desperta), o les converses que tindries amb el meu pare, o les que tindria jo amb els teus, o les preguntes que et faria la meva mare, o com et duries amb el meu germà... Ja no és gaire normal. Si per algun casual llegeixes això i saps que ets tu, sisplau obra'm i parlem, perquè sento que aquests sentiments no són només per part meva."
Noi, 18 anys"A l’octubre va acabar tot. Sé que potser no ho llegiràs mai, però necessito treure’m això del cor. Tot va començar a Cardedeu i va acabar a Casa Batlló. Entremig, vam ser nosaltres: un any d’amor, de llum, d’aprendre. Gràcies per haver estat amb mi, per ensenyar-me què és estimar. Gràcies també per marxar, perquè tot plegat m’ha fet créixer.
Ara ja estic bé, ja gairebé no et penso. Camino sol, sense tu i sense dolor."
Noi, 15 anys"M'agrada una noia que per desgràcia ja no viu a prop meu, ens coneixem des de fa anys, però ella ja sospitava que jo li agradava, i jo no vaig confessar el que sentia per ella, ara encara parlem, sento molt que la teva ciutat hagui acabat així de malament. Si t'hagués de dir alguna cosa, seria que m'agrades molt i ets l'única persona que em torna boig."
.jpg)