"T'estimo moltíssim, i jo ja sé que tu no m'estimes a mi i t'agrada una altra noia, però igualment no et puc treure del meu cap i això m'està fent mal perquè no sé quant de temps més podré aguantar sense dir-te el que sento. No vull dir-t'ho, però t'estimo, M. Ets la meva millor amiga i no vull espatllar l'amistat... Potser aquesta indirecta és massa directa, però algun dia ho hauràs de saber i espero que per aquell dia potser sentis el mateix que sento jo per tu. Moltes gràcies per ser part de la meva vida i fins divendres."
"Ens vam conèixer a primer de batxillerat, aquest any. Al principi, no et mirava, no et coneixia de res i tampoc volia conèixer-te, perquè ets l’estereotip de noi popular. Però un dia vas començar a mirar-me, cada dia més i vaig començar a sentir cosetes. Recordo que cada dia et mirava i tu també, i a vegades em vas somriure i jo em posava vermella. Ara no sé dir si m’agrades o algo més que això, però des que ja no em mires amb els teus ulls tan bonics, em sento trista i tonta. Quan tenim alguna activitat junts, els teus amics et diuen algo i tu rius, no sé què vol dir això, però em sento una boja. Vull dir-te tot això, però tinc por, por del rebuig."
"L'any passat anàvem junts a piano. Des del primer dia em vaig fixar en tu. Ets una noia alta, amb els cabells color xocolata i el teu nom comença per M com també el meu. La teva tranquil·litat i passió per la música sempre m'ha enamorat, trobo que ets una noia màgica. Des que ja no fem piano junts la música no sona igual. Només escric això amb l'esperança de tornar a tocar el piano junts per reviure una de les millors experiències que he viscut que ara es quedarà com un record."
"Fa molta por no saber si t'agradaré o no. Et vaig veure actuar i porto dos anys enamorada de tu i fa un mes i mig et vaig escriure. Sorprenentment, vas contestar, i ara que començo a conèixer-te de veritat encara m'agrades més. Quan ens veiem aquest estiu espero que sentis el mateix. Però fa molta por.
"Des de fa un temps que et veig i m'agradaria començar per una amistat, però conèixer-nos, quasi sempre coincidim baixant per l'ascensor per anar a l'institut."
"Tant de bo no s'acabi aquest curs. On els nostres camins se separen. Sé que tens nòvio però sé que tu també t'has fixat en mi. En un temps, quan tornem a fer un cafè, serà estrany, però necessito un espai de tu. T'estimo."
"Sé que no ho llegiràs mai, però ara que s'acaba el conservatori, i no tinc el valor de dir-t'ho, però t'estimo massa i no sé què faré sense veure't cada setmana. Tens una veu preciosa i una personalitat increïble. Tindré un buit al cos immens."