Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
 

Carles i Eva

La nit bullia a Ciutadella. L’aire feia olor de pólvora i mar i la plaça estava plena de crits, música i cavalls que passaven entre la gent amb elegància salvatge.

El Carles mirava al seu voltant, amb els ulls oberts com plats. Mai havia viscut res semblant. Venia de ciutat, de carrers amples... i allò era diferent però preciós. Gent saltant fogueres, abraçades espontànies...

I allà, enmig d’aquell caos màgic, la va veure.

L’Eva s’ajupia per cordar-se una vamba quan ell gairebé hi topa. Es van mirar. Una mirada breu, però carregada d'energia. Ella es va posar dreta i el va estudiar de dalt a baix, com si sabés que aquell noi no era d’allà.

—Vas una mica perdut, no?

—Una mica, sí —va respondre ell, somrient—. Però és la millor manera de trobar coses noves, no?

L’Eva va fer un mig somriure i li va allargar la mà.

—Doncs vinga, foraster, si vols t'ensenyo la versió més intensa i salvatge de Menorca.

Van caminar plegats entre grups de gent que ballava i fogueres. Parlaven amb naturalitat, sense pressió, com si ja es coneguessin d’abans. Cap dels dos buscava res, però la tensió que creixia entre ells era evident.

—Tens una energia molt guai —va dir ella, mirant-lo de reüll.

—Tu a mi em descol·loques, però no en un mal sentit —va dir ell, directe, però amb el cor bategant a mil.

L’Eva no va respondre. Només es va girar, li va agafar la cara amb les dues mans i li va fer un petó directe, sincer. I ell va tornar-li, amb les mans a la cintura, sense pensar en res més que en aquell moment.

—Vols fugir del soroll? —va preguntar ella, amb els llavis encara a prop dels seus.

—Amb tu, sí.

Van caminar fins a una cala propera, mig amagada. Es van treure les vambes i van entrar a la sorra. Sense pressa, es van estirar al costat d’una roca, mirant les estrelles i escoltant el mar de fons.

L’Eva li va passar el dit per l’avantbraç, traçant línies invisibles.

—Et noto tens…

—És que em mires com si ho sabessis tot de mi.

—I què creus que sé?

—Que estic desitjant tocar-te.

Llavors ella es va posar sobre ell, sense paraules. Només mirades. Li va fer petons amb calma, però amb profunditat. Les mans s’exploraven, jugaven, s’atrevien. Ell li va acariciar l’esquena, sota la camisa. Ella li va aixecar la samarreta per sentir-li la pell.

Els cossos es refregaven amb un ritme que ells marcaven, respirant alhora, calents però connectats.

La passió es feia més gran a cada petó, a cada carícia. Ell li va xiuxiuejar a l’orella:

—Si et quedes així gaire estona, em tornaràs boig.

—Això és exactament el que vull —va dir ella, rient amb els ulls brillants.

Es van quedar una estona més així, explorant-se sense pressa, sense vergonya, amb respecte i desig pur. I quan van acabar abraçats, mirant el cel, ella va dir:

—Sempre m'ha encantat Sant Joan, però aquest any els supera tots.

Ell va riure fluixet i li va fer un petó al front.

—Sort que m’he perdut, eh?

—Potser t'has trobat.

 

CONTINUARÀ...

Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!