Noi, 14 anys"M'agrada una noia però no sé si jo li agrado, ja que viu molt lluny, ens parlem sovint i fins i tot ens tirem alguna indirecta entre nosaltres. Si llegeixes això, felicitats pel teu 14e cumple"
Noi, 18 anys"El problema és que jo només vull que hi hagi una persona allà fora ara mateix, una persona que, quan em vegi sortir per la porta, vingui corrents cap a mi i em faci una abraçada tan forta que em facin saltar les llàgrimes, aquestes mateixes llàgrimes que tinc ara mateix només de pensar que aquella persona no hi serà, i que això és culpa meva.
Perquè hi va haver un moment en què tot va ser així, i que sí que era possible, però jo ni ho vaig voler veure ni em vaig voler deixar sentir-ho. I aquest és el problema, i no cap altre, sinó el saber que tot això és culpa meva i que ja no puc fer res més per arreglar-ho, que no em vaig deixar ser feliç quan sí que volíem i que ara ja és ell qui no vol"
Noi, 15 anys"L'altre dia en festeta, els meus amics i amigues buscaven una assistència, per apropar-me a tu, al final va ser bona. Al cap d'uns instants vas dir que no volies res amb mi, en el moment que m'ho va explicar el meu amic, em va caure el món a sobre, em vaig quedar trist sense ganes de res. Simplement, volia oblidar-ho tot, les teves indirectes cap a mi, les abraçades... Ha passat quasi un mes i ho porto millor. El que passa és que el meu cervell em diu que ho pari i el meu cor em diu que segueixi, buscant estones amb tu sabent que no vols res, em segueixes agradant i no sé fer"
Noia, 16 anys"Fa unes setmanes que ens parlem. Fa uns mesos que em dones like a les històries. Fa quasi un any que em vaig fixar en tu. Vaig pensar que, si durant tants mesos coincidíem gairebé a tots llocs, i ja no tan sols a l'institut que compartíem, sinó pel poble, al supermercat, passejant el gos... havia de ser per alguna cosa. Vaig començar a pensar en tu diàriament tot i mai no haver sentit la teva veu. La idea de tu se'm va treure del cap quan la calor de l'estiu va desaparèixer i va tornar la normalitat, però ara m'adono que el destí m'estava indicant alguna cosa. Que amb un missatge em fas sentir com aquella noia de dotze anys que creia que l'amor eren les papallones a la panxa quan aquell noi especial et mira als ulls, tot i que també em fas sentir com la noia de setze anys que soc ara, que sap que l'amor és quietud, silencis plens de paraules que no cal pronunciar i comoditat al teu costat. Espero que això no s'acabi, que pugui arribar a ser una cosa digna d'explicar cada dia, quan em pregunto "què tal avui?". Vull pronunciar el teu nom i que se'm dibuixi un somriure als llavis durant molt temps"
Noia, 16 anys"Anem juntes a classe de dansa. Tens els cabells llargs, negres i portes serrell. Tens el pírcing al nas que tant m'agrada, però crec que tu tens novia i per això passes de mi, però alhora em confons perquè em dones like a les històries. No sé què fer, estic feta un lio. Digues-me de quedar si us plau. Quan ballem juntes sento una connexió heavy…"
Noi, 15 anys"M'agrada una noia que viu lluny, li agrada molt l'hoquei sobre pista, ens parlem habitualment, però no m'atreveixo a confessar-me, ja que no vull arruïnar la meva amistat amb ella"
Noia, 16 anys"Fa poc vaig escriure dient que cada dia m'agradaves més. Ara m'he adonat que no eres ni tan sols un "crush". Només eres una idealització al meu cap. Sort que no vaig arribar a fer cap pas, perquè si no ho hauria espatllat tot. Gràcies, intuïció i que et vagi bé, "crush""
.jpg)
