Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
 

Nil i Txell

Feia una setmana que la Txell havia començat a treballar a la bibliopiscina del seu poble. Cada estiu muntaven una taula amb llibres i una zona tipus chill out a la zona de gespa de la piscina municipal. Feina tranquil·la, dies llargs, olor de crema solar i crits d'infants de fons.

La Txell s’estava acostumant a aquell ritme suau de poble d’interior, de no tenir pressa per res, de llegir pàgines senceres entre préstec i préstec. Però aquell dijous, a mitja tarda, la calma es va alterar una mica.

Va aparèixer ell, el Nil.

Cabells castanys i despentinats de l’aigua, ulleres de sol penjades del coll, un llibre de butxaca a la mà i una motxilla plena de qualsevol cosa. I un somriure tranquil, d’aquells que no busquen agradar però que ho aconsegueixen igualment.

—Hola... Tens alguna cosa d’aventures que enganxi molt? —va dir, mentre deixava el seu llibre antic damunt la taula.

—Què has llegit fins ara?

—"L’home que va viure dues vegades". Brutal. Em va obsessionar.

—Uuuf, tenim temes llavors —va dir ella, ja amb un somriure més sincer que professional.

Van parlar només tres minuts. Però va ser suficient perquè ell tornés l’endemà. I l’altre. I l’altre. Cada dia, una excusa. Que si buscava un altre llibre. Que si volia seure a l’ombra. Que si li recomanava alguna cosa. I, sempre, aquell mateix somriure i una mirada llarga, sostinguda, que feia pujar encara més la temperatura.

La Txell dissimulava, però quan ell marxava, li costava tornar a concentrar-se. Hi havia alguna cosa en aquell noi desconegut. 

Fins que va arribar aquell dimecres, de calor enganxosa i vent calent. A última hora, quan ja tothom començava a recollir, el Nil va aparèixer una altra vegada. Sense llibre, sense pressa.

—Et queda molta estona?

—Un quart, com a molt. Per?

—Et vull ensenyar una cosa. Res estrany, t’ho juro —va dir, rient.

—Molt tranquil·litzador, eh —va respondre ella, també rient, però amb una mena de papallones a l’estómac que ja no tenia ganes d’ignorar.

Quan va tancar el petit carretó de llibres i va guardar el parasol, el Nil l’esperava recolzat en una barana. Van caminar junts fins a l’altra banda de la piscina, on hi havia una zona amb arbres i una mica d’ombra. Allà hi havia un banc, mig cobert per la vegetació.

—Aquí no hi passa mai ningú —va dir ell, com si fos el seu lloc secret.

—Quina edat tens, realment? 80? —va dir ella, burleta.

—T’ho juro, només t’hi portaria si em caiguessis molt bé —va dir ell amb un punt de timidesa.

Es van asseure. Silenci còmode. Calor suau. El sol baixava, però la tensió pujava.

—Et puc fer una pregunta estranya?

—Fes-la. Et diré si és massa rara.

—Has pensat mai com seria... fer-li un petó a algú que encara no coneixes del tot, però que et fa sentir que ja el coneixes?

La Txell es va girar a mirar-lo, i sense pensar gaire va dir:

— Ho estic pensant ara mateix.

El petó va arribar així, inesperat però amb totes les ganes. Era d’aquells petons que comencen lents, amb incertesa, i de cop es tornen intensos. Les mans van començar a explorar el cos de l'altre, amb urgència però alhora sense pressa.

El Nil li va treure la goma dels cabells i li va passar els dits per la nuca. La Txell li va resseguir l’esquena sota la samarreta, i va notar com ell contenia un sospir. Es van recolzar al banc, les cames entrellaçades, els cossos cada cop més enganxats.

—Nil, estàs suant molt —va xiuxiuejar ella, mig rient, amb els llavis encara enganxats als seus.

—No és només pel sol, i ho saps —va respondre ell, baixant els petons pel seu coll.

La Txell va tancar els ulls, va sentir com les mans d’ell li acariciaven la cintura, i com les seves pròpies mans buscaven el contorn del seu tors. Un moviment gairebé inconscient, però ple de desig.

Es van quedar així, respirant ràpid, la roba lleugerament desordenada, les mirades plenes de ganes contingudes. Un petó més. Una carícia més. Petons, més petons, amb llengua i sense. El penis del Nil es va posar dur, molt dur. La Txell va notar com se li mullaven les calcetes. 

—Això ha estat... inesperat —va dir ella, amb veu baixa.

—Però inevitable —va respondre ell.

Van seguir liant-se, ignorant la calor i la suor, amb ganes de treure's tota la roba i alhora sabent que no era el lloc més adequat. Però, amb discreció, la Txell es va asseure sobre el Nil, i va començar a fregar-se amb el seu penis dur, aquella frega li estava donant tan plaer que li costava contenir el so de l'orgasme que li estava arribant.

Aaahh.... es van abraçar, van seguir fent-se petons i es van prometre veure's l'endemà.

 

CONTINUARÀ...

Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!