Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
 

Gina i Paula

La Gina havia començat el primer curs de piano al Conservatori Superior amb ganes de passar desapercebuda. Tenia el talent, sí, però no l’energia de destacar. Ella volia tocar, perfeccionar, i ja està. Evitava els passadissos plens de postureig musical, les selfies amb l’instrument, les competicions no dites.

Fins que, un dilluns qualsevol, va entrar a l’aula 3.14 i va veure la Paula assajant.

La Paula estava sola, asseguda, tocant el violoncel com si fos una extensió del seu cos. El cabell recollit en un monyo desordenat, els ulls tancats, els dits segurs. La Gina es va quedar clavada a la porta uns segons, en silenci. No es va plantejar si estava interrompent o no, simplement va quedar atrapada, parada, escoltant, mirant.

—Et vols sumar? —va dir la Paula sense deixar de tocar.

La Gina va empassar saliva. Es va presentar. La Paula li va somriure de manera mig burleta. La Gina es va asseure al piano i van començar a improvisar amb el que estava tocant la Paula.

Els primers dies hi havia respecte, formalitat, i aquell silenci incòmode entre repeticions. Però a poc a poc es va colar alguna mirada que durava massa, una broma que es convertia en picada d’ullet, i alguna frase que deixava entreveure... desig.

—Aquest passatge... l’estàs tocant massa controlada —va dir la Paula un dia—. T’has de deixar anar. Com si toquessis a algú.

La Gina va notar com se li encenia la cara. No va dir res. Però a la següent nota va tancar els ulls i va deixar que els dits parlessin per ella.

Al cap d’un parell de setmanes, ja assajaven a porta tancada. L’excusa oficial era “no perdre la concentració”. Però sabien que hi havia una altra mena de tensió que creixia cada dia.

Un divendres al vespre, després d’un assaig especialment intens, la Paula es va asseure a la vora del piano, amb la faldilla encreuada i el coll suat.

—Hi ha una cosa que no em trec del cap —va dir.
—Què?
—Que tens unes mans que... no només serveixen per tocar el piano.

La Gina va contenir l’aire. Però abans que pogués respondre, la Paula ja s’havia aixecat, s’havia posat al seu darrere, i li havia pres les mans suaument. Li va guiar els dits per sobre el seu propi clatell, baixant per les espatlles, pels costats.

—Ves practicant. Això també és una partitura.

Van riure, però l’electricitat era real. I al cap de segons, les rialles van desaparèixer. Es van mirar. La Paula li va apartar els cabells a la Gina i va apropar els llavis. El primer petó va ser lent, mesurat. Però quan la Gina va correspondre amb un sospir a cau d’orella, tot es va accelerar.

Es van desfer mútuament els botons dels pantalons. Les mans tremolaven al principi, però no per inseguretat. Era desig contingut. Ganes de descobrir-se.

La Paula va estirar la Gina sobre la bancada de l’aula, amb cura, i es va asseure sobre ella. La Gina li va resseguir els malucs, el coll, la corba suau de l’esquena...

Es van fondre en carícies, en petons que cremaven com el sol contra els vidres del conservatori. El violoncel va caure suaument al terra. El piano va quedar tancat, com si sabés que aquella nit tocaven una altra cosa.

Es van començar a masturbar mútuament, amb passió, amb delicadesa, intentant no fer soroll ni ser descobertes. Al cap de pocs minuts, els dits de la Paula van quedar xops de la Gina. Es va posar més calenta que mai, tant, que li va venir un orgasme dels que no pots silenciar. 

Van sentir un soroll just al costat de la porta i van acordar deixar-ho allà. Van acabar abraçades, suades, amb la roba mal posada i el cos encara vibrat. La Gina va fer una última carícia pel clatell de la Paula i va dir:

—Ara entenc què volies dir amb allò de tocar sense controlar.

—Bé, potser encara et puc ensenyar algun acord més —va dir la Paula, amb un somriure provocador—. Però serà en una altra aula. O potser a casa meva.

La Gina no va dir res. Només va tornar-li un petó que tenia gust de... repetir.



CONTINUARÀ...

Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!