

Una nova anàlisi sobre salut pública ha tornat a posar sobre la taula una realitat incòmoda: el barri on vius pot determinar quant vius i amb quina qualitat de vida. Així ho afirma el catedràtic Marc Saez, expert en Estadística i Econometria de la Universitat de Girona, qui assegura que a Barcelona l’esperança de vida es redueix vuit mesos i mig per cada quilòmetre que es puja cap al nord de la ciutat.
Aquesta dada revela un patró preocupant que es repeteix a totes les grans ciutats del món: la salut no només depèn dels hàbits personals, sinó també de les condicions socioeconòmiques de cada zona.
Un dels principals factors és el nivell de renda. Les persones que viuen en barris amb ingressos baixos —al voltant dels 15.000 euros anuals per llar— pateixen més estrès, tenen més dificultats per accedir a serveis mèdics i sovint viuen en entorns menys saludables. En canvi, aquells amb una renda superior als 30.000 o 35.000 euros gaudeixen de més estabilitat, poden pagar serveis de salut privats i tenen un entorn que afavoreix una vida més sana.
“L’estrès constant de no arribar a final de mes acaba afectant el cos. I si no et pots permetre cuidar-te, els problemes s’acumulen”, explica Saez.
Tot i que el sistema públic de salut està pensat per garantir l’equitat, la realitat és que les diferències entre barris són evidents. A les zones més benestants hi ha més equipaments sanitaris, i els seus habitants tenen més facilitat per accedir a la sanitat privada. Aquest accés més ràpid a diagnòstics i tractaments augmenta les probabilitats de recuperació.
Segons Saez, la situació s’agreuja en comunitats on governs conservadors han retallat la inversió en sanitat pública, com a Madrid. Això provoca llistes d’espera més llargues i, en conseqüència, un empitjorament de la salut de la població amb menys recursos.
A més, factors com la disponibilitat de menjar saludable, les oportunitats educatives i laborals o el disseny urbà també influeixen en el benestar físic i mental dels habitants.