Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
 

Alina i Biel

L’Alina havia tornat a l’institut amb una barreja d’il·lusió i nus a la panxa. Durant tot l’estiu havia estat pendent del Nabil. Es pensava que tenien alguna cosa. Que allò que havia començat a finals de curs passat —petits flirtejos, missatges llargs per Insta, alguna quedada a l’skatepark— aniria a més.

Però el Nabil va desaparèixer. Ghosting total. Ni un missatge. Ni una explicació.

I ara tornava a classe com si res, saludant-la amb un “ei guapa” com si fos el seu col·lega de sempre. L’Alina no sabia si sentir ràbia, vergonya o tristesa. Però el pitjor era que el seu cor encara s’accelerava quan el veia.

Es va prometre que aquest curs no deixaria que ningú li desordenés les emocions.

Però aleshores... va aparèixer ell.

A classe de català, just quan la profe va dir que hi havia un alumne nou. Ell va entrar amb una dessuadora fosca, ulls clars i cara de no saber si somriure o passar desapercebut. Es deia Biel, i venia d’un poble de l’interior. L’Alina no li va fer gaire cas al principi. Estava massa ficada als seus drames.

Però va ser al cap de dos dies, a l’hora del pati, que van xocar literalment. Ella sortia corrents de classe perquè havia oblidat el mòbil, i ell venia just del lavabo. Van topar, i tot li va caure per terra: estoig, llibreta i la dignitat.

—Uff… perdona! —va dir ell.

—Res, culpa meva —va murmurar l’Alina, recollint les coses del terra.

Ell es va ajupir per ajudar-la i... es van mirar. I aquell moment, aquella mirada entre rialla incòmoda i silenci, va durar massa segons per ser casualitat.

Des d’aquell dia, van començar a coincidir més sovint. Primer per casualitat, després... no tant. Un comentari sobre música, una conversa sobre profes que posen massa deures, una estona compartida a la biblioteca. No era com amb el Nabil. Amb el Biel era fàcil. Sincer. Fluït.

Una tarda, després d’estudiar per l’examen de mates, el Biel li va dir:

—Alina, vols que t’ensenyi un lloc on vaig a desconnectar? És aquí a prop.

Ella va dubtar, però va dir que sí.

Van pujar fins a un mirador amagat que ell havia trobat caminant un dia. Es veia tot el poble. Estava buit. Només ells dos. La llum daurada de la tarda els acariciava la pell.

—Estic molt farta de sentir que no soc suficient —va deixar anar l’Alina, de sobte.

El Biel la va mirar seriós, atent.

—Ho dius pel tio aquell? El que fa veure que no t’ha ignorat tot l’estiu?

Ella va assentir, amb un mig somriure.

—No tens ni idea del que vals, eh?

Aquella frase va quedar penjada a l’aire. L’Alina se’l va quedar mirant. I va ser ella qui es va apropar. Primer només eren centímetres. Després, menys. I quan els seus llavis es van tocar... tot el que havien contingut es va alliberar.

Es van començar a fer un petó lentament, primer amb timidesa. Però el petó va créixer com una foguera a la panxa. Les mans van començar a explorar. Els dits del Biel li van pujar suaument per l’esquena per dins la samarreta. La pell de l’Alina es va eriçar. Ella va posar la mà darrere el clatell d’ell i el va estirar més a prop.

—Et fa por que ens vegin? —va xiuxiuejar ell.

—En aquest moment... m’importa tot una merda.

Es van estirar sobre la manta que ell duia a la motxilla. Es van treure la roba amb la calma dels que tenen ganes però també respecte. Cares vermelles, cossos que tremolen, però només per les ganes.

El Biel li va acariciar les cuixes lentament, i ella li va agafar el canell per guiar-lo exactament on volia. Es van masturbar mútuament, amb gemecs continguts i mirades intensíssimes. Aquella tarda, l’Alina va tornar a sentir que mereixia desig. Respecte. I plaer.

Quan van acabar, es van quedar estirats, abraçats, mirant com el cel es tornava rosa.

—Gràcies —va dir l’Alina.

—Per què?

—Per mirar-me com si fos impossible no mirar-me.

El Biel va riure fluixet, amb els ulls tancats.

—Alina... és que ets una p*** fantasia.



CONTINUARÀ...

Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!