Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Aniol i Greta
L’Aniol encara recordava perfectament el moment: ella caminant pel passadís de l’estació de Girona, amb aquella maleta vermella i el cabell recollit a mitges. Ell només l’havia vista un instant, però hi havia alguna cosa magnètica en aquella noia que s’acomiadava amb un francès suau i li deia a la seva família que tornaria d’aquí tres mesos.
- Ei… no sé si és estrany que t'escrigui, però crec que et vaig veure a l’estació de Girona fa uns dies. I des de llavors que no et trec del cap.
Un “vist”. I silenci.
Va maleir-se. Es va penedir. Però a la nit, pim, li va arribar la resposta:
- M’encanta que m’ho diguis. En realitat et vaig veure, però em feia cosa mirar-te massa. Em vas agradar. M’encanta que m’hagis trobat.
El cor li va fer un salt.
Van passar dues setmanes de missatges llargs, notes de veu, memes, cançons. Parlaven cada nit. Ell li enviava vídeos tocant la guitarra. Ella li responia amb selfies on s’endevinava una clavícula despullada. L’energia havia passat de coqueteig a una tensió sexual subtil, però constant.
Un vespre, després de compartir una foto del seu sopar (pizza amb formatge de cabra i mel), ella li va escriure:
- Et puc fer una pregunta una mica indecent?
- Tot el que vulguis.
- Què t’imagines quan penses en mi?
L’Aniol va trigar cinc minuts a respondre. Va rellegir la frase deu cops. El cap li anava a mil. Finalment va respondre:
- T’imagino estirada al llit, amb la llum suau. Els cabells molls, com després d’una dutxa. Amb els ulls tancats i el mòbil a la mà… esperant que et digui coses que no dic a ningú.
La resposta no va trigar:
- Doncs ves dient. Sóc aquí. Amb el pijama obert i amb pell de gallina.
Tot va canviar en aquell moment. Van passar de converses quotidianes a àudios amb la veu trencada, amb desig, amb respiracions accelerades. La Greta li va confessar que mai havia connectat així amb algú virtualment. L’Aniol, que mai havia estat tan calent sense tocar.
- Digues-me què em faries si et tingués al costat ara mateix.
- Et faries una idea si et digués que ja m’estic tocant pensant en tu?
La Greta va respondre amb una nota de veu, curta, però molt hot.
- Tinc les calces xopes només d’escoltar-te la veu, A.
I jo m’hauré de treure el pantaló o rebento.
Van fer-se una videotrucada aquella mateixa nit. Sense paraules. Ella només portava una samarreta ampla. Ell, mig despullat, amb els ulls clavats en la pantalla. Es van tocar alhora. Es van mirar. Es van respirar. I es van córrer pensant l’un en l’altre, a més de mil quilòmetres de distància.
Quan es van acomiadar, la Greta li va dir:
- Promet-me que el primer cop que ens veiem, no ens saludarem amb dos petons.
- No. El primer cop que et vegi, et menjaré viva.
I ell va apagar la pantalla, amb un somriure de foc i el desig apagat només a mitges.
CONTINUARÀ...
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
