Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
 

Abel, Cris i Meri

Tot va començar un dissabte qualsevol, d’aquells que no prometen gaire però acaben sent un abans i un després. L’Abel havia quedat amb la Cris per anar a un concert de nit a l’espai jove del barri. Ja feia temps que entre ells dos hi havia alguna cosa. Es coneixien des de l’ESO, sempre hi havia hagut molta complicitat, i últimament les bromes, els tocs i les mirades s’allargaven més del compte.

Quan van arribar al concert, el soroll, les llums i la gent cridant ho omplien tot. Però hi havia algú més que cridava l’atenció de l’Abel: la Meri, que ballava com si estigués sola al món. Portava una samarreta negra i els cabells recollits en un monyo mal fet que li deixava veure la nuca. L’Abel va notar com se li accelerava el pols. Feia mesos que la seguia a Instagram, però mai havien parlat en persona.

—La Meri també hi és —va dir l’Abel, com si fos un comentari qualsevol.

La Cris la va mirar. Va trigar mig segon a entendre-ho. Aquella manera com ell ho havia dit... I no era la primera vegada que notava que a l’Abel li brillaven massa els ulls quan parlava d’ella.

—Vas molt fort amb ella últimament, no?

—Què vols dir?

—Abel, que et conec. Però tranqui, no sóc gelosa —va dir ella amb un somriure mig punyent.

El concert va continuar, però l’energia entre els tres es va anar carregant d’una tensió difícil de definir. La Meri es va apropar a saludar i es va quedar una estona amb ells. L’Abel estava al mig. La Cris i la Meri es miraven amb una mena de curiositat encoberta. No es coneixien gaire, però aquella nit alguna cosa era diferent.

Més tard, en sortir del concert, van decidir seure a un parc proper. Feia calor i el silenci després de la música els feia parlar amb veu més baixa, més íntima. L’Abel feia estona que no podia deixar de mirar-les a totes dues. La Meri li llançava frases amb doble sentit. I la Cris li passava la mà pel clatell cada cop que ell reia.

Hi havia una energia que creixia, que bullia. I ells tres ho notaven.

—I us diré una cosa —va dir la Meri—. No sé exactament què està passant aquí... però mola.

—Què vols dir? —va preguntar l’Abel, fent-se el despistat.

—Que hi ha una tensió rara. I no sé si em fa por o m’agrada —va contestar, directa com sempre.

La Cris va riure, mirant-la de reüll.

—Crec que és més fàcil deixar-se portar que intentar entendre-ho tot, no?

El silenci que va venir després valia més que mil paraules. El tipus de silenci que deixa espai al desig, a la curiositat, a les ganes.

Aquella nit no es van fer petons. Ni es van tocar. Però quan es van acomiadar, els ulls de l’Abel anaven d’una a l’altra com si estigués intentant retenir alguna cosa que no volia que s’escapés.

La Meri li va fer un petó curt a la galta.

La Cris li va estrènyer la mà.

L’Abel es va quedar sol uns segons al mig del carrer, mirant com totes dues s’allunyaven en direccions oposades.

I va somriure. Perquè sabia que allò només acabava de començar. I no ho sabien, però aquella nit tots tres, cadascú al seu llit, es van masturbar pensant en aquella tensió i en les ganes de resoldre-la junts, a tres bandes.

CONTINUARÀ...

Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!