Durant anys, les aplicacions de cites com Tinder, Bumble o Hinge van revolucionar la manera de buscar parella. Milions de perfils, xats inacabables i un aparent catàleg infinit d’opcions. Però després d’una dècada de “swipes” i converses buides, molts usuaris comencen a sentir que el joc ja no val la pena.

Segons dades recollides per The Economist, Tinder i Bumble van perdre més de 17 milions de subscriptors el darrer any, i les accions de Match Group —l’empresa que agrupa aquestes plataformes— han caigut prop d’un 80% des de la pandèmia. Les xifres confirmen una tendència que molts ja perceben en el dia a dia: la fatiga digital.

Davant aquest cansament col·lectiu, les relacions tornen a l’origen: conèixer persones en viu i en directe. I amb aquest canvi, ressorgeix un ofici antic: el de la “matchmaker” o caçadora de compatibilitats.

Les aplicacions no desapareixeran d’un dia per l’altre, però el seu regnat ja no és indiscutible. El que es veu ara és un retorn a la connexió humana autèntica, més pausada i real.

Després d’anys d’amor digital, sembla que el futur de les cites passa per mirar menys la pantalla i més als ulls.