Entrar a la carrera que vols s’ha convertit en una autèntica cursa d’obstacles. L’últim informe de la Fundación CyD confirma el que molts estudiants ja sospiten quan fan la selectivitat: gairebé la meitat no aconsegueixen plaça a la seva primera opció. Les xifres impressionen. Les universitats públiques van oferir unes 245.000 places, però hi van rebre més de 474.000 sol·licituds. 

→ Resultat: més de 229.000 joves es van quedar sense accés al grau que havien triat.

Això passa sobretot per dues raons:

• D’una banda, l’oferta de places pràcticament no ha crescut en deu anys. 
• De l’altra, cada cop hi ha més gent que vol estudiar un grau, un 26% més que fa una dècada. 
• Amb aquesta combinació, la taxa d’ocupació arriba al 94,4%, el valor més alt en molt de temps.

Les carreres més complicades

Les carreres que estan més competitives són les de salut i ciències.

• Medicina i Infermeria estan disparades, amb més de tres persones lluitant per cada plaça.
• Informàtica, matemàtiques, estadística o física també estan completament saturades. Quan la pública no dona abast, molts estudiants acaben tirant cap a la privada si s’ho poden permetre, cosa que fa créixer encara més la desigualtat d’oportunitats.

Les carreres que tenen més places

Mentrestant, les arts i humanitats viuen la situació contrària: és l’únic àmbit on baixa la demanda i hi ha carreres amb menys d’un candidat per plaça. Això planteja dubtes sobre com s’haurà de reorganitzar l’oferta educativa en els pròxims anys.

Amb la selectivitat 2026 a tocar, la sensació general és que accedir a la carrera desitjada serà cada cop més complicat, especialment en els sectors més "populars". I el debat ja no és només acadèmic: es tracta de com ha de ser la universitat pública del futur i de si ha de garantir que tothom tingui una oportunitat real d’estudiar allò que vol.