

Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Diana, Gabri, Anna i Max
Feia dies que la Diana i l’Anna estaven organitzant fer un 2pa de Cap d’Any amb dos nois que coneixien de vista però que anaven a un altre institut. Ells dos —el Max i el Gabri— feia dies que anaven entrant als DM’s per anar-les coneixent una mica. I al final, la nit del 31 semblava la millor excusa per veure’s les cares en persona. La idea era que l'Anna es liés amb el Gabri i la Diana amb el Max.
La festa era en un pavelló d’un poble de costa. Llums, música forta i tot el que s'espera d'una festa de cap d'any. Elles van arribar primer. Quan van arribar els nois, es van fer les mil tonteries per dissimular els nervis. Riallades exagerades, “Què guapes que esteu”, i abraçades que duraven un segon més del compte.
—Vols sortir un moment? Hi ha massa gent aquí dins.
Van sortir al passadís, i d’allà a una mena de grada lateral, mig buida. Hi havia menys soroll, menys gent, i una miqueta d’aire fresc.
—Tinc la sensació que ens han deixat tirats —va dir la Diana.
—Tinc la sospita que s’han trobat i... bé, que han improvisat.
Ella va obrir molt els ulls, però després se li va escapar un somriure.
—Et creus que la meva millor amiga m’ha robat el crush de Cap d’Any?
—Bé... jo també m’he quedat sense la noia amb qui havia de lligar, així que estem igual.
—Quin desastre —va dir la Diana. Però no semblava gaire enfadada.
Es va recolzar enrere, cansada, amb el cap una mica girat cap a ell. El Gabri la mirava de reüll. I ella ho sabia.
—Saps què? —va dir ell—. Si t’he de ser sincer, quan t’he vist entrar... he pensat que el Max tenia més sort que jo.
—Ara em dius això?
—Sí. Ara que podem parlar sense tenir ningú al costat.
La Diana va notar una escalfor rara.
—Tens la mà molt a un lloc perillós, Gabri.
Ell va apartar-la de cop.
—Ai, perdó! No me n'havia adonat.
—No, no... dic que la tens molt a prop. Però no prou.
I en aquell instant, com si haguessin trencat el darrer filtre, es van mirar als ulls i es van començar a liar. No eren petons discrets, eren dels que van a tope, amb les mans que busquen, amb les cames creuant-se, amb els llavis mullats i els cossos cada cop més enganxats.
La Diana va notar com ell li agafava la cintura amb fermesa. Ella li va passar les mans per sota la jaqueta, notant la temperatura del seu cos. Respiraven fort. Les mirades eren fogoses. Tota la tensió acumulada per aquella festa mal planificada s’estava desfent de la millor manera.
—Et puc dir una cosa? —va murmurar ell a l’orella.
—Digues...
—No m’esperava acabar així la nit. Però em sembla millor pla que el d’abans.
—Doncs no cal que diguis gaire més, a mi també em va bé el canvi de plans.
Ella li va mossegar el llavi, ell li va fer un petó al coll, i van continuar allà, entre les ombres de la graderia, sense pensar en qui estava amb qui.
I mentrestant, a l’altra punta del pavelló, l’Anna i el Max... però això ho deixem per la segona part ;)
CONTINUARÀ...
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!