Durant dècades, la cultura global ha tingut accent nord-americà: Hollywood, Disney, MTV, Marvel, Coca-Cola…

Però això està canviant. Potser no ens n’adonem perquè no arriba en forma d’exèrcit ni de discursos polítics. Arriba en forma d’entreteniment: anime, manga, K-pop, estètica kawaii i ídols coreans…

Segons l’informe Mangaland, més d’un terç dels còmics publicats a Espanya el 2024 són manga. Només aquest any s’han publicat 1.700 novetats, el triple que fa una dècada.

El govern del Japó ha anunciat que vol quadruplicar el comerç exterior de manga, anime i videojocs fins a arribar als 130.000 milions de dòlars en els pròxims 10 anys.

No és només cultura i entreteniment, és estratègia d’Estat.

El K-pop s’ha convertit en una de les indústries musicals amb més creixement del món. Segons la IFPI (Global Music Report 2023), Corea del Sud ja és el 7è mercat musical mundial. El consum global de K-pop fora de Corea s’ha multiplicat més d’un 360% en cinc anys, segons dades de Spotify.

One Piece és el quart títol més venut del món en el seu gènere. El live action de Netflix va superar els 100 milions de visualitzacions. 

Segons un estudi de MINISO, el 60% dels espanyols se sent atret per l’estètica asiàtica i kawaii. En dones joves de 18 a 30 anys, la xifra puja al 67%.

La pregunta no és si ens agrada. La pregunta és què significa que ens agradi tant.

En relacions internacionals hi ha un concepte clau: el “soft power”. És la capacitat d’un país d’influir en el món no a través de la força, sinó de la cultura, la música, el cinema, la moda i els referents.

Durant anys, els Estats Units han dominat aquest terreny. Ara, l’Àsia oriental —especialment Japó i Corea del Sud— està jugant aquesta partida amb una precisió espectacular.

Quan adolescents d’Europa saben més sobre Seül que sobre Washington, quan imiten coreografies coreanes i vesteixen estètica japonesa, no és anecdòtic. És influència cultural real.

Per què connecta tant amb adolescents?

L’anime i el K-pop ofereix:
— Personatges outsiders que busquen identitat
— Històries d’amistat intensa i transformació
— Estètica cuidada fins al detall
— Comunitats de fans molt cohesionades


Identitat pròpia o uniformitat global?

D’una banda, és positiu que hi hagi diversitat cultural, que no tot sigui Hollywood i que el món sigui més multipolar.

Et deixem algunes preguntes per reflexionar:

• Quan una estètica es converteix en hegemònica a TikTok, encara és alternativa?
• Quan el manga és un terç del mercat editorial, encara és subcultura?
• Quan el govern d’un país planifica l’exportació cultural com a estratègia econòmica, encara parlem només d’entreteniment?

Potser estem vivint el naixement d’un nou ordre mundial.

No diem ni insinuem que la cultura Otaku o el K-pop siguin bons o dolents, ni si ens han d’agradar o no. Simplement, com fem sempre, obrim una porta a la reflexió.

👉 Qui està modelant la imaginació de la vostra generació?
👉 Qui defineix què és “guai”, què és “aesthetic” i què és desitjable?
👉 Estem davant una cultura més plural… o davant una nova hegemonia?