Les xarxes socials són una eina potent per informar-te… però també per enganyar-te. Les notícies falses (fake news) es difonen molt fàcilment, i molts cops ho fan a través de persones que tenen molta audiència, com influencers i figures mediàtiques. 

A continuació t’expliquem 3 casos reals que van ser molta virals a les xarxes i que demostren com la desinformació pot confondre, manipular o fins i tot agreujar realitats ja difícils.

1. Fake News durant la DANA a València

Quan la DANA va causar inundacions massives i desenes de morts a la província de València el 29 d’octubre de 2024, no només es va viure una emergència climàtica sinó que es va desencadenar una gran onada de desinformació a les xarxes.

Un estudi analític conclou que 3 de cada 4 missatges falsos difosos després d’aquests fets eren intencionats per enganyar, i la majoria circulaven per Instagram, X i WhatsApp amb un alt contingut emocional dissenyat per generar por, indignació i desconfiança cap a les institucions.

Un dels rumors més virals va ser el de suposats cadàvers al pàrquing subterranni del centre comercial Bonaire a Aldaia (València). S’explicava que hi havia centenars de morts dins de cotxes, i que les autoritats ho ocultaven. Aquest missatge és va fer viral i tot i que la Policia Nacional va confirmar que no s’hi van trobar víctimes en aquell lloc.

En aquest context, continguts compartits o comentats per influencers com María Pombo van contribuir a ampliar aquestes afirmacions no verificades. Tot i que Pombo no va crear el rumor original, la seva enorme audiència (majoritàriament jove) va fer que el missatge guanyés abast i credibilitat.

2. COVID-19 i Paula Gonu: consells no científics que van confondre joves

Durant la pandèmia de COVID-19, una gran quantitat de consells, teories i suposats “trucs” es van fer virals a les xarxes. Molts d’aquests eren informació no demostrada ni avalada per autoritats sanitàries. Un exemple destacat va ser quan la influencer Paula Gonu va fer una publicació suggerint —sense evidència científica— que beure aigua calenta per sobre de certa temperatura podia evitar el contagi del virus.
Tot i que Gonu va acabar matisant o rectificant, el missatge va ser compartit àmpliament i va contribuir a la confusió entre molts joves seguidors.

3. El cas Ozempic

Tot i que pot no ser un cas de fake news exactement, un fenomen molt vist a xarxes és la viralització de consells de salut o de dietes que no tenen base científica. Un exemple de tendència que ha generat moltes expectatives i confusió entre joves és l’ús de medicaments com Ozempic per a la pèrdua de pes —sense ser indicació mèdica i fora del context de la supervisió sanitària. Això ha estat amplificat per perfils de moda o benestar que el presenten com una “solució màgica”.

També s’ha criticat l’ús de consells estètics o de salut que provenen de figures amb poca o cap formació en medicina o nutrició, generant informació errònia o potencialment perillosa per a persones buscant resultats ràpids o impactants.

Com evitar caure en una fake new a les xarxes

Si vols ser crític amb el que consumeixes i no deixar-te enganyar, aquí tens algunes claus:

• Busca la font. Qui ho diu?
• Comprova la data de la notícia.
• Si la redacció és massa emotiva, en to de broma o conté faltes... sospita.
• Si cal, fes servir eines de verificació.
• I si encara dubtes, no comparteixis!

La Diputació de Barcelona posa en marxa la campanya "Detecta les fake de les news" per alertar dels riscos de compartir continguts sense contrastar o directament falsos, i posa a l'abast de la ciutadania recursos per detectar les fake news, especialment entre els col·lectius més vulnerables davant la desinformació.