“La terra és plana”, “les vacunes provoquen autisme”... Hi ha molts titulars que s’han viralitzat els últims anys i que no són més que notícies falses i sovint alarmistes.

I el que és pitjor, segurament algun cop has compartit alguna notícia sense comprovar-la -perquè ens ha passat a tots/es-. O t’ha arribat un vídeo que semblava real… però no ho era.

Segons diferents estudis, les notícies falses es propaguen molt més ràpid que les reals a les xarxes socials. I això no és casualitat: sovint generen emocions fortes, impacte i estan pensades perquè les compartim sense pensar gaire.

Davant d’aquesta realitat, la Diputació de Barcelona ha impulsat una campanya per combatre la desinformació i fomentar el pensament crític, especialment entre el jovent. L’objectiu és clar: donar eines perquè qualsevol persona pugui detectar què és fiable i què no.

Perquè en un context social en què vivim saturats d’informació, saber llegir i discernir allò que consumim, és clau.
Aquests són alguns dels consells que formen part de la campanya de la Diputació de Barcelona sobre la desinformació:

1. Si sospites… busca la font

No et quedis només amb el titular.

Pregunta’t:

• Qui ho diu?

• Hi ha un mitjà o un web darrere?

• És una font coneguda o sembla improvisada?

Un contingut fiable sol explicar qui hi ha al darrere i d’on surt la informació.

2. Mira la data (és més important del que sembla)

Moltes fake news no són inventades, sinó que estan descontextualitzades.

Una notícia antiga pot circular com si fos actual i generar alarma o confusió. Abans de creure-te-la, comprova quan es va publicar.

3. Hi ha altres fonts addicionals?

Si només ho diu un lloc… alerta! Clica els enllaços i assegura’t que allò que s’afirma està recolzat per informació real.

Les informacions fiables acostumen a:

• Citar experts.

• Incloure dades verificables.

• Aparèixer en més d’un mitjà.

4. Fixa’t en el to i en l’estil

No tot és el que es diu, sinó com es diu.

Si una notícia:

• busca provocar por, ràbia o indignació

• té un to exagerat o sensacionalista

• o està plena de faltes

…pot ser un senyal clar que no és fiable.

5. Utilitza eines de verificació

Hi ha projectes i professionals que es dediquen a verificar informació i a desmentir fake news. Recórrer a aquestes eines pot ajudar-te a sortir de dubtes abans de creure o compartir res.

6. Si no ho tens clar… no ho comparteixis

Cada vegada que comparteixes una informació falsa, encara que sigui sense voler, contribueixes a fer-la més gran.

En canvi, si t’atures, dubtes i decideixes no fer-ho, estàs formant part de la solució.

Informar-se és responsabilitat de tothom

La desinformació no només afecta el que sabem, sinó també com entenem el món i com ens relacionem amb els altres.

Per això, iniciatives com la de la Diputació de Barcelona posen el focus en una idea molt simple però potent: no es tracta de saber-ho tot, sinó de saber preguntar-se coses.
Perquè avui, més que mai, pensar abans de compartir és un acte de responsabilitat.

Posa’t a prova amb aquest Kahoot! sobre fake news de la Diputació de Barcelona!

I entra a diba.cat/desinformacio
Contingut ofert per la Diputació de Barcelona