Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Laia i Mateu, segona part
[primera part aquí]
Quan es van separar fora del pavelló, cap dels dos va dir allò típic de “ens veiem” o “ja parlarem”.
Simplement es van mirar un segon més del compte.
—Vaig als vestidors —va dir ell.
—Jo també.
I es van girar gairebé alhora.
El passadís estava mig buit. Se sentien veus llunyanes, dutxes obertes, portes que es tancaven.
La Laia caminava uns passos davant. Notava encara el cos calent, però ara no era pel partit.
Va arribar a la porta del vestidor femení… però no va entrar.
Es va quedar allà, recolzada a la paret.
Respirant.
Dos segons després, el Mateu va aparèixer pel passadís. Es va aturar en sec en veure-la.
—No entraves? —va dir ell.
—No sé a quin entrar
Silenci. El Mateu va mirar dins el seu vestidor.
Després la va mirar, es va acostar lentament i va dir:
—Aquí ja no hi ha ningú. Entres?
—Bua —va respondre ella—. Tinc por, estic pensant massa.
—Doncs no pensis.
Van entrar. Van engegar les dutxes, es van posar a la més apartada. Es van començar a fer petons, a treure's la roba i van deixar les tovalloles a prop per si de cas.
El Mateu tenia el penis duríssim i la Laia anava súper molla i no era per l'aigua. Ell li tocava els pits, ella els cabells molls. Van començar a fer
petting. El Mateu va col·locar el penis entre les cames de la Laia, per fregar-li el clítoris aprofitant que amb l'aigua tot relliscava.
La Laia mai ho havia fet així i li estava donant tan plaer que en pocs minuts va tenir un orgasme dels que no pots aguantar-te els crits. Sort que l'aigua va tapar el crit (i que s'havien quedat sols).
Després va ser ella qui va començar a masturbar-lo amb la mà. Ell es va recolzar a la paret i mentrestant l'acariciava. Tampoc va passar gaire estona que ell es va córrer també, esquitxant la dutxa. Es van quedar rendits, abraçats.
Ell va somriure.
—Voldràs repetir?
—El partit o això?
—Això.
La Laia el va mirar als ulls. Aquesta vegada sense pressa, sense riure.
—Sí.
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una de nova! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
.jpg)
