.jpg)
Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Beth i Annie, segona part
[primera part aquí]
Quan finalment van aconseguir obrir la porta, va ser gairebé anticlimàtic.
Un cop sec. Un clic. I de cop, el passadís.
La realitat.
Es van separar ràpid, amb la respiració encara desordenada i els cabells una mica fora de lloc. Es van mirar un segon, amb aquell somriure nerviós que diu massa coses sense dir-ne cap.
—Baixem? —va dir la Beth.
—Sí.
Però cap de les dues es movia.
Van acabar baixant juntes, en silenci, envoltades de soroll, gent, veus… però amb la sensació estranya que tot havia canviat.
I que ja no podien fer veure que no.
Aquella tarda, la Beth no es podia concentrar en res. Ni música, ni mòbil, ni res.
Va mirar el mòbil. Missatge nou.
Annie:
“Em sembla que ens hem quedat a mitges.”
La Beth va somriure sense voler.
“Totalment.”
Pausa.
“Vols acabar-ho?”
Tres segons.
“Sí.”
Van quedar aquella mateixa tarda.
No a la terrassa.
No a cap lloc “casual”.
A casa de l’Annie.
Quan la Beth va arribar, la porta es va obrir i durant un moment no van dir res. Només es van mirar.
—Hola —va dir l’Annie.
—Hola.
Aquell “hola” ja tenia tot el pes del que havia passat.
Van entrar. Porta tancada.
Silenci.
—No paro de pensar en abans —va dir la Beth.
—Jo tampoc.
Es van quedar dretes, al mig de l’habitació, a pocs centímetres. Sense pressa. Sense saber exactament qui faria el primer pas.
Va ser l’Annie.
Es va acostar lentament, posant la mà a la galta de la Beth, com comprovant si era real.
El petó va arribar suau… però només el primer segon.
Perquè després tot es va tornar més intens. Ja no hi havia dubtes, només moltes, mooooltes ganes.
Les mans van començar a moure’s amb més confiança. L’esquena, els braços, els cabells. Es buscaven sense perdre’s.
—Beth… —va murmurar l’Annie, amb la respiració una mica accelerada.
—Mm?
—Això… m’encanta.
La Beth va somriure lleument, sense separar-se gaire.
—A mi també.
Es van deixar caure al llit gairebé sense adonar-se’n.
No era com a la terrassa.
Allà era adrenalina.
Aquí… era connexió.
Es miraven més. Es tocaven amb més calma. Descobrint què li agradava a l’altra, sense necessitat de dir-ho tot amb paraules.
Es van treure la roba l'una a l'altra, amb delicadesa però amb pressa. Cap de les dues havia tingut relacions sexuals, però intuïtivament sabien com comunicar-se, i sinó, s'ho deien o preguntaven.
Estirades i sense roba, es van començar a fregar el clítoris l'una amb el cos de l'altra. Anaven molles, mooolt molles. Mentrestant es feien petons i es tocaven els cabells. Després, l'Annie va baixar i va començar a menjar-li el cony a la Beth. Eren sensacions noves per les dues però estaven sentint molt plaer i estaven súper connectades al moment.
—Una mica més suau —va dir la Beth.
L'Annie de seguida va baixar la intensitat de la llengua, i la Beth va començar a gemir de plaer.
—Vols que et posi els dits? —va preguntar l'Annie.
—De moment no —va respondre la Beth.
I és que estava tan a gust així, que al cap d'un parell de minuts va tenir un orgasme dels que et deixa fora d'òrbita.
Després de recuperar l'aire, la Beth va estirar l'Annie al llit per tornar-li el plaer. Li va començar a estimular els pits, a llepar-li el cos... fins baixar també al clítoris.
—Jo sí que vull que em fiquis els dits —va dir l'Annie.
I la Beth, encara que no ho havia fet mai, no va dubtar. Després d'estimular-li el clítoris i la vulva una bona estona amb la llengua i els llavis, li va introduir primer un dit. L'Annie es va estrémer de plaer. Li posava, li treia... Després dos dits. Que molla estava l'Annie.
La Beth va anar pujant la intensitat de la penetració mentre de tant en tant li seguia estimulant el clítoris. I quan va trobar el punt just, l'Annie va cridar de plaer com mai ho havia fet.
Es van quedar estirades, abraçades, recuperant l'al·lè.
—M’agrada com em mires —va dir.
—Perquè ho faig de veritat.
Silenci.
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
