Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Èrica i Gil, segona part
[primera part aquí]
Després d’aquell dissabte, tot es va accelerar.
No per dir-se “t’estimo” ni anar tan lluny, però sí que tenien aquella necessitat constant de parlar-se, de dir-se tonteries, enviar-se fotos absurdes durant el dia només perquè l’altre contestés...
El Gil li enviava selfies amb cara de son al matí.
L’Èrica li enviava àudios esperant que ell respongués igual i poder sentir la seva veu.
Alhora, cada cop se sentien més còmodes i hi havia menys filtres.
Una nit van acabar parlant fins les tres. Estirats cadascú al seu llit, amb la llum apagada i la pantalla il·luminant-los la cara.
—Què fas? —va preguntar ell.
—Mirar-te.
El Gil va riure fluix.
—Que intensa haha
—Ho sóc bastant, ja t’ho vaig dir.
Silenci curt.
—A vegades penso que ja sé molt de tu, però crec que em falta molt per descobrir —va dir ell.
—El mateix penso amb tu, què amagues eeeh?
—Vols descobrir-ho?
La manera com ho va dir li va posar la pell de gallina.
Dos dies després, la Jana va fer una festa petita a casa seva perquè els seus pares marxaven.
Mala idea? O molt bona?
L’Èrica va arribar amb aquella sensació estranya de saber perfectament per què tenia tantes ganes d’anar-hi.
Quan va entrar al menjador i va veure el Gil recolzat a la cuina, ell la va mirar immediatament.
I el somriure que li va fer… li va desmuntar qualsevol intent de semblar tranquil·la.
—Ja està, ja us esteu mirant raro —va deixar anar la Jana des del sofà.
—Calla —van dir els dos alhora.
I van començar a riure.
La nit va anar passant entre música, gent ballant malament i converses vàries. Cada vegada que coincidien, es tocaven una mica. La mà a l’esquena, els genolls sota la taula, mirades llargues...
Déu meu, estaven intentant aguantar però no podien més. Van petar.
La Jana havia enviat el Gil a buscar gel i l’Èrica hi havia anat darrere “per ajudar”. Mentida.
Només entrar, ell va tancar la porta mig rient.
—Ens estan vigilant que flipes.
—Normal, ja se'ns veu massa tot plegat.
—A tu més ;)
Ella li va donar un copet al pit.
I el Gil li va agafar la mà abans que la retirés.
Aquell tipus de silenci que només dura dos segons abans de convertir-se en una altra cosa.
Ell es va acostar lentament.
—No sé aguantar més fent veure que no tinc ganes de fer-te de tot .
L’Èrica va notar directament aquella frase a l’estómac i les calcetes molles.
—Doncs deixa de reprimir-te, que no és bo.
I el petó va arribar a l'instant, i era molt més intens que els del parc.
Ara ja no hi havia nervis de primera vegada. Ara hi havia confiança, ganes acumulades i unes mans que volien conèixer el cos de l'altre.
Ella es va asseure sobre el marbre de la cuina i el Gil es va col·locar entre les seves cames sense deixar de fer-li petons.
—Joder… —va riure ella entre petons— això està sent bastant mala idea.
—No tens cara d’estar patint gaire.
Ella li va mossegar lleument el llavi inferior.
Ell li va acariciar la cintura per sota la samarreta, lentament, notant-li la pell calenta. L’Èrica va tancar els ulls un moment.
La música de fora sonava llunyana. Les veus també.
Com si de cop només existís aquella cuina petita.
—Gil… —va murmurar ella.
—Mm?
—Em posaràs molt nerviosa com segueixis mirant-me així.
—És que m’agrada massa la teva cara.
L’Èrica va riure, però immediatament li va tornar a fer petons.
I just quan la situació començava a escalfar-se encara més…
La porta de la cuina es va obrir de cop.
La Jana.
Silenci.
Ella els va mirar. Ells la van mirar.
—Vale —va dir finalment la Jana—. Necessito exactament cinc minuts perquè m’expliqueu des de quan esteu així.
L’Èrica va esclafir a riure amagant la cara al coll del Gil.
I ell, encara amb les mans a la seva cintura, només va dir:
—Et vaig dir que no ho podríem amagar gaire temps.
Ells li van explicar tot a la Jana i li van deixar clar que no volien donar-li la raó tan d'hora. I ella, que era la millor amiga que algú pot tenir els va dir:
—Us odio per haver-m'ho amagat però estic contenta, així que us deixo la meva habitació si després em canvieu els llençols.
Déu meuuuu si anaven calents ara ja no podien més. Van córrer a abraçar la Jana, l'Èrica li va fer un petó i amb pressa es van donar la mà per desaparèixer i gaudir-se en intimitat.
Es van estirar al llit de la Jana que per sort era prou gran. Es van despullar l'un a l'altre mentre es feien petons, carícies i es menjaven el coll i les orelles. El Gil va baixar la mà a la vulva de l'Èrica i la va notar súper molla, això el va empalmar encara més.
Ell li va començar a tocar el clítoris en cercles i llavors poc a poc li va introduir primer un dit. L'Èrica va fer un soroll inevitable de plaer. Va treure el dit, seguia masturbant-la, li feia petits massatges al forat de la vagina i li va introduir després dos dits.
L'Èrica estava sentint tan plaer que es va oblidar de tot i justament li costava molt no pensar. Es va deixar anar del tot.
—Bua no tenim condons Èrica, no pensava que això anés així avui— va dir el Gil.
—No passa res, podem fer altres coses. A mi m'està encantant, no paris que estic a punt de tenir un orgasme— va respondre ella.
I així van seguir una estoneta més fins que l'Èrica es va estrémer de plaer i va quedar rendida sobre el llit. Quan va recuperar l'al·lè, va agafar el penis del Gil i se'l va ficar a la boca poc a poc.
Li resseguia la punta amb la llengua, li llepava el tronc... déu meu, els dos estaven com en un somni.
El Gil la tenia dura com una pedra, es va estirar panxa amunt i va mossegar el coixí per no cridar de gust.
L'Èrica el va començar a masturbar amb la mà i al cap de pocs minuts... l'explosió.
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
.jpg)
