Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Joana, Pep i Jona, segona part
[primera part aquí]
La Joana es va passar la resta del dia amb la sensació que caminava dos metres per sobre de les llambordes de Viena.
No perquè estigués especialment feliç, sinó perquè no entenia res.
Feia menys de dotze hores havia fet un petó al Pep en un tren nocturn. Aquell petó havia tingut gust de confiança, de complicitat, de totes les converses que havien compartit durant anys.
I, unes hores després, acabava de liar-se amb el Jona.
I el pitjor era que cap dels dos li semblava un error.
Els dies següents van continuar viatjant. Viena va donar pas a Budapest, i Budapest a hores infinites de tren, motxilles que cada vegada pesaven més i albergs on sempre hi havia algú que roncava.
La Joana intentava comportar-se igual amb tots dos, però era impossible...
Amb el Pep li sortia la confiança de sempre. Es picaven, es robaven patates fregides del plat, s'empenyien fent broma quan caminaven pels carrers.
—No t'allunyis gaire o et perdràs —li deia ell.
—Em trobaràs.
—Sempre.
Aquell "sempre" li quedava ressonant massa estona.
En canvi, amb el Jona tot era més silenciós.
Quan la resta del grup parlava, ells es trobaven la mirada des de l'altra punta de la taula. De vegades caminaven uns metres darrere dels altres sense necessitat de dir-se res. Hi havia atracció, però no la confiança encara.
La Joana començava a entendre que el problema no era que li agradessin dos nois, el "problema" era que li agradaven per motius completament diferents.
La tercera nit, mentre tots sopaven en una plaça plena de gent, la seva amiga Berta li va clavar un cop de colze.
—Què et passa?
—Res.
—Portes tres dies amb cara de persona que està amagant alguna cosa.
La Joana va sospirar.
—Crec que he fet un embolic bastant gros.
La Berta va deixar el tros de pizza sobre el plat.
—Explica.
La Joana li va explicar tot. La Berta la va escoltar sense interrompre-la.
Quan va acabar, només va fer una pregunta.
—Si avui haguéssiu de tornar tots cap a casa i sabessis que no els tornaràs a veure mai més... de qui t'acomiadaries amb més pena?
La Joana va obrir la boca però no li va sortir cap resposta, perquè la pregunta no era tan fàcil.
Aquella nit gairebé no va dormir, va donar-hi tantes voltes que va acabar arribant a una conclusió.
No podia continuar així, no era just per a ningú.
L'endemà al matí va aprofitar que la resta del grup encara esmorzava per demanar al Pep si podien fer una volta.
Van caminar fins al riu.
Durant uns minuts cap dels dos va parlar.
—Fa dies que et noto rara —va acabar dient ell.
La Joana va respirar fondo.
—Perquè ho estic.
El Pep la va mirar amb aquella expressió serena que sempre tenia quan intuïa que venia alguna cosa important.
—Recordes el petó del tren?
Ell va somriure.
—Costa oblidar-lo.
—A mi també.
Va callar un moment.
—Però després va passar una altra cosa.
No va fer falta donar gaires detalls.
El Pep ho va entendre de seguida.
Va abaixar la mirada cap a l'aigua.
—Ha estat amb el Jona, oi?
La Joana va assentir molt a poc a poc.
Ell va deixar anar l'aire pel nas i va somriure amb una barreja estranya de decepció i tendresa.
—Ja m'ho imaginava.
—Estàs enfadat?
—No.
—Segur?
—Una mica decebut, potser. Però no enfadat.
Ella va notar un nus a la gola.
—No volia fer mal a ningú.
—Ho sé.
Van quedar uns segons en silenci.
Finalment, el Pep es va girar cap a ella.
—Però deixa'm preguntar-te una cosa.
—Quina?
—Si el Jona no hagués aparegut... tu i jo hauríem intentat veure què hi havia entre nosaltres?
Aquella pregunta li va caure al damunt com una pedra... per primera vegada des que havia començat el viatge, la resposta la tenia claríssima.
Va assentir.
—Sí.
El Pep va somriure amb una tristesa molt discreta.
—Doncs crec que això és el que realment has de descobrir.
—Què vols dir?
—Que no has d'escollir perquè jo t'ho posi fàcil o perquè ell t'ho compliqui. Has d'escollir perquè, quan pensis en tornar a casa d'aquí a dues setmanes, hi hagi una persona amb qui tinguis ganes de seguir veient i coneixent d'aquesta manera.
La Joana el va mirar sense saber què dir.
Aquell noi, que feia anys que era el seu amic, acabava de recordar-li exactament per què sempre havia estat tan important per a ella.
I va entendre que, de vegades, el més difícil no era decidir entre dues persones.
Era atrevir-se a descobrir si l'amor de tota la vida havia estat davant teu des del principi.
Ella només va respondre amb un petó. I aquell petó ara era diferent, s'havia despertat una passió molt gran dins seu, conscient tot plegat que no volia perdre'l per res i volia descobrir si allò podia ser més que una amistat.
Ell primer va intentar no deixar-se endur més del compte.
—N'estàs segura?
—Sí, t'ho prometo.
I es van tornar a liar, aquesta vegada ja amb escalfor a tot el cos, amb urgència de descobrir-se com si els dos s'haguessin fet conscients del temps que feia que es desitjaven i s'estimaven.
Ella va prendre la iniciativa i li va ficar la mà al paquet, el Pep la tenia súper dura i se li va escapar un soroll petit de plaer al notar la mà de la Joana.
—Vine, sé un lloc.
—De cop et coneixes aquest poble al que només fa 24h que hem arribat?
—M'agrada sorprendre't ja ho saps.
Es van donar la mà i van caminar poc més de 3 minuts. Van arribar a una petita font envoltada d'arbres. Hi havia un raconet amagat. Es van quedar allà darrere, es van seguir liant com si no hi hagués demà.
Ell li va ficar la mà per dins les calcetes, estava tan tan molla... i no era de la calor. La va començar a masturbar suaument, fent cercles sobre el clítoris. I quan ella sentia que ja no podia més de plaer, li va introduir dos dits a la vagina. A la Joana se li va escapar un crit. Ell va treure els dits i va repetir-ho dos cops més. Després va seguir concentrat al clítoris i la Joana va tenir orgasme.
Ell es va posar tan calent que quan la Joana es va ajupir per xupar-li, van passar pocs segons que va deixar anar:
—Bua Joana que em corro.
Ella es va apartar, el va seguir masturbant amb la mà i ell també es va fondre en un orgasme.
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una història nova! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
.jpg)